Canvis socials i culturals a Espanya i Catalunya

A NIVELL SOCIAL

La natalitat baixà en les zones rurals i, pel contrari, pujà en les ciutats. A més, en els pobles es va quedar la població més vella i els joves poc qualificats, analfabets i sense estudis gairebé cap.

Aquesta marxa va tenir una conseqüència positiva: l'èxode rural provocà que el problema de la propietat de la terra desaparegués.

A més, apareix la classe mitjana, tot i que continua existint una petita burgesia (comerciants). Aquestes noves classes mitjanes estaven lligades a activitats terciàries, tant d'àmbit públic com privat. Realment la situació era millor que la dels avantpassats.

Al mateix temps, apareixen professions liberals (advocats, arquitectes: paper clau) i el turisme. Amb la millora de la sanitat i l'ensenyament, creixen les feines com a metges, infermeres... En la política i l'economia, són la petita i alta burgesia les que encara tenen el control.

A més, aquesta nova societat del consum fa canviar la forma de viure dels espanyols. El treball permet obtenir ingressos i així augmentar el consum. De fet, l'objectiu d'aquesta època era comprar quan més millor (neix la idea de productes = felicitat). És important perquè canvia la forma de viure (hàbits, oci...).

També entrem en una cultura de masses que trenca amb el model cultural de la dictadura. A més, en la TV apareixen noves imatges que abans estaven totalment prohibides (dona fumant a pel·lícules americanes, amb vestits més curts, etc.).

Per tant, la joventut rebrà coneixements i valors del món exterior, cosa que canviarà els seus pensaments. Veiem com els models imposats durant el règim canvien amb l'arribada de la cultura moderna nord-americana. La repressió que fins llavors havia imperat canviarà, tot el vedat i prohibit ara és normal. Per tant, es produeix un distanciament amb el pensament nacional i catòlic de la dictadura.

CATALUNYA

És un dels llocs on es realitzen més canvis, canvis que posen en marxa la recuperació cultural de Catalunya (llengua, catalanització de l'ensenyament i reivindicació cultural catalana).

També apareixen moviments cívics catalans, revistes en català com Serra d'Or i entitats culturals catalanes com Òmnium Cultural, editorials en català com Edicions 62, etc.

A més, també es fa una nova música que reivindica democràcia i la cultura catalana, amb músics catalans i elements reivindicatius com Raimon, Serrat, Llach. Al mateix temps, va apareixent una premsa independent a l'oficial i publicacions casolanes que, dintre de les possibilitats de la censura, diuen els abusos i peculiaritats d'Espanya respecte a Catalunya. A més, la societat civil posa en marxa activitats (excursions, sardanes, FCB) per reivindicar el sentiment catalanista.