Capes de l'Atmosfera Terrestre: Estructura i Impacte dels CFCs

Estructura de l'Atmosfera Terrestre

L'atmosfera terrestre té cinc capes concèntriques de composició química pròpia, separades per zones de transició. Més del 99% de la massa total es concentra en els primers 40 km.

Troposfera: La Capa Més Propera a la Terra

La troposfera és la capa que està en contacte amb la superfície de l'escorça, mars i oceans. La temperatura (T), la pressió atmosfèrica i el vapor d'aigua disminueixen ràpidament amb l'altitud. Conté el 99% del vapor d'aigua de l'atmosfera i s'hi produeixen els fenòmens meteorològics. La T disminueix amb l'altitud. La composició de l'aire és:

• Nitrogen: 78%
• Oxigen: 21%
• Argó: 0,9%
• Diòxid de carboni: 0,03%

La tropopausa és el límit superior de la troposfera, aproximadament als 12 km, i la T és de -70 °C.

Estratosfera: La Capa de l'Ozó

L'estratosfera es situa entre els 12 i 50 km d'altitud. Té una temperatura (T) constant fins als 25 km d'altitud, però després s'incrementa fins als 200 °C. L'augment de la T té a veure amb la concentració d'ozó, ja que quan es forma l'ozó s'absorbeix radiació UV i s'allibera calor. L'ozonosfera és la regió on la concentració d'ozó (O₃) és major.

Mesosfera: La Capa Més Freda

La mesosfera es situa entre els 50 i 80 km d'altitud. Té temperatures (T) molt baixes (-90 °C) per l'absència de vapor d'aigua i ozó. És la zona més freda de l'atmosfera. En aquesta capa s'observen els estels fugaços, que són meteoroides que s'han desintegrat a la termosfera.

Termosfera: La Capa de les Aures

La termosfera es situa entre els 80 i 500 km d'altitud, fins a la termopausa. La temperatura (T) es va incrementant amb l'altitud fins a arribar als 1000 °C als 200 km. L'elevada T es deu a l'absorció de radiacions solars molt energètiques. Entre els 100 i 200 km es produeix l'aurora, que és la ionització dels gasos per partícules carregades elèctricament procedents del Sol.

Exosfera: La Transició a l'Espai

L'exosfera és la capa més allunyada de la superfície terrestre, i està entre els 500 i 1000 km d'altitud. Té límits indefinits i s'interpreta com una capa de transició entre l'atmosfera terrestre i l'espai interplanetari. Només hi existeixen alguns àtoms d'oxigen, heli i hidrogen. En aquesta capa orbiten alguns satèl·lits meteorològics i altres satèl·lits artificials.

Clorofluorocarbonis (CFCs): Impacte en l'Ozó

Els clorofluorocarbonis (CFCs) són substàncies que es fan servir en diverses activitats industrials, alterant el cicle natural de l'ozó. Contenen carboni, clor i fluor. No són inflamables ni tòxics. Són molt estables i no tendeixen a reaccionar químicament amb altres substàncies. S'usen com a refrigerants i són molt estables a les capes baixes de l'atmosfera. Afavoreixen la descomposició de l'ozó; el clor, en reaccionar amb l'ozó, en provoca la destrucció.