Capital Cultural i Desigualtat Educativa: La Visió de Bourdieu

La reproducció de les desigualtats a l'escola

Bourdieu va observar que el sistema escolar «no dóna el que promet, ja que no posa els mitjans per aconseguir la igualtat d'oportunitats que proclama ni per formar els estudiants per a les professions per a les quals suposadament els prepara». A l'interior de la institució escolar, les relacions pedagògiques es fonamenten en un constant «malentès», en una transmissió esbiaixada d'informació arbitrària i sectària on es reprodueixen els privilegis i els dèficits que els alumnes porten a l'escola fruit del seu origen social. El sistema escolar, per tant, reforça i «certifica» les desigualtats socials prèvies dels estudiants pel que fa a la facilitat per tenir èxit en els estudis i a la disposició per seguir estudiant.

Mecanismes de la reproducció social

Principalment, el llenguatge i la cultura escolar són els fenòmens socials que manifesten una major o menor afinitat amb el llenguatge i la cultura del medi social d'origen: En general, la cultura escolar és afí al llenguatge i la cultura de les classes mitjanes i altes (i de les «il·lustrades» en particular). A més, les expectatives de les classes altes són que vagin a la universitat, mentre que per a les classes populars la universitat és un fet extraordinari. Per a les classes populars, la distància entre la seva cultura i la cultura escolar creix a mesura que avancen nivells educatius i, en general, es pot entendre com un «procés d'aculturació».

L'escola i la violència simbòlica

Segons Bourdieu, aquesta dinàmica (aculturació) és un acte de violència simbòlica, entesa com una imposició cultural de significacions que es presenta com a legítima i que amaga les relacions de força sobre la qual es fonamenta. Així, Bourdieu veu l'escola com una institució que practica la violència simbòlica al servei de les classes dominants, donant legitimitat al seu domini dins i fora de l'escola. El sistema escolar exerceix la violència simbòlica a través dels continguts que imposa (imposició d'arbitraris culturals i lingüístics afins a les classes dominants), en la manera d'imposar-los (abstracció, intel·lectualisme i formalisme acadèmic) i d'avaluar-los (sobrevalorant les avaluacions sumatives i quantitatives i la memòria com a procés cognitiu més rellevant).

El concepte de capital cultural

Bourdieu entén per «capital» els recursos que es posen en joc per obtenir beneficis a llarg termini. Hi ha diferents «capitals» en funció del camp social on es vulgui «invertir». Entenem el «camp social» com un mercat de béns simbòlics o materials on el capital que s'empra és el que pot optimitzar les condicions inicials per poder progressar. La societat disposa de diferents camps d'acció que, amb el pas del temps, han anat aconseguint autonomia per promocionar socialment els seus integrants (camp econòmic, social, cultural, polític, religiós).

Què és el capital cultural?

El capital cultural són tots els recursos de naturalesa intangible que només es poden aconseguir aprehenent determinades significacions. En aquest cas, no s'ha d'entendre el capital cultural com els recursos econòmics que la família dedica a l'educació i a la cultura, sinó com a qualitats intangibles com el llenguatge o les actituds que impregnen la vida familiar.