Capitalisme Industrial: Creixement, Finances i Expansió
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,49 KB
El Capitalisme Industrial
El capitalisme és un sistema econòmic en el qual els instruments de producció (les fàbriques) són majoritàriament propietat privada. Les activitats econòmiques responen a la lliure iniciativa dels individus que tenen com a objectiu buscar el màxim benefici.
Els interessos dels productors es regulen mitjançant la llei de l'oferta i la demanda. La competència entre els empresaris per a conquerir el mercat provoca una competició per a reduir costos i preus, cosa que constitueix un incentiu per a la renovació tecnològica constant. Un dels problemes més greus del capitalisme són les crisis de sobreproducció, que són conseqüència d'un excés de producció en relació amb la capacitat de consum de la societat.
El Creixement de les Finances
La industrialització va comportar el desenvolupament de les entitats bancàries, que es van multiplicar i diversificar, i es van especialitzar a captar els estalvis. També actuen com a intermediaris entre empreses i consumidors, facilitant els pagaments i els intercanvis. La necessitat de capital per a fundar una nova empresa va fer crear societats anònimes en les quals el capital es divideix en participacions que els accionistes compren i que donen dret a cobrar beneficis. La compravenda d'accions es fa a la borsa, que es regeix per la llei de l'oferta i la demanda.
Proteccionisme i Lliurecanvisme
El Regne Unit es va mostrar partidari del lliurecanvisme, és a dir, de la no-intervenció estatal en el comerç internacional. Per a evitar la competència del Regne Unit i fomentar el creixement de la seua pròpia indústria, van aplicar mesures proteccionistes que defensen la imposició d'impostos a l'entrada de productes estrangers amb l'objectiu d'encarir-los.
L'Expansió de la Industrialització
El procés industrialitzador es va estendre pel món de manera desigual. Al principi del segle XIX, les transformacions econòmiques van començar a França i a Bèlgica, on el sector tèxtil tenia menys pes i la industrialització es va basar en l'explotació dels jaciments de carbó. A mitjan segle, Alemanya va fonamentar el seu desenvolupament industrial en l'abundància de carbó i de ferro. A Europa oriental, l'Antic Règim va tenir vigència durant tot el segle XIX; únicament en zones localitzades dels imperis austrohongarès i rus va començar al final de segle. A la resta del món, només els Estats Units i el Japó van desenvolupar una indústria semblant a l'europea.