Capitalisme Industrial, Segona Revolució i Moviments Socials

El capitalisme industrial

El liberalisme econòmic va ser teoritzat per pensadors britànics a finals del segle XVIII, entre els quals va destacar Adam Smith. Les seves bases són:

• El motor de l’economia és la recerca del màxim benefici.
• El mercat s’equilibra en funció de la relació entre l’oferta i la demanda.
• L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.

El capitalisme industrial, que es va formar a partir d’aquests principis, s’estructura com un sistema en el qual un grup social reduït, la burgesia, posseeix la propietat dels béns de producció, mentre que els treballadors, sense propietat, es lloguen a canvi d’un salari. Tres elements van consolidar decisivament el capitalisme industrial: els bancs, les societats anònimes i la borsa de valors. Durant el segle XIX la industrialització es va estendre a altres Estats d’Europa i del món. El procés no va ser regular i va presentar grans diferències entre països i entre les seves regions respectives.

La segona fase de la industrialització

A finals del segle XIX es va desenvolupar una nova fase industrial, l’anomenada Segona Revolució Industrial. En primer lloc, es va produir un canvi energètic; noves fonts d’energia van desbancar el carbó:

• L’electricitat, que es va aplicar a la indústria, els transports, les comunicacions, la il·luminació i l’oci.
• El petroli, que va revolucionar els transports: van sorgir l’automòbil i l’aviació, i es va aplicar a la navegació.

En segon lloc, va suposar canvis en l’organització de la producció, i es va desenvolupar la producció en sèrie (taylorisme), que tindria el seu màxim exponent en la fàbrica d’automòbils Ford. En tercer lloc, es va impulsar la concentració industrial, el principal objectiu de la qual era restringir la competència. Els seus exemples van ser el càrtel, el trust, el hòlding i el monopoli.

La nova societat industrial

La industrialització va organitzar la societat en classes socials: la burgesia i el proletariat. Les seves diferències radicaven essencialment en la riquesa.

La burgesia

La burgesia es va convertir en el grup hegemònic. Era la propietària de les indústries i els negocis, i el centre de la vida social. S’agrupava en tres sectors: gran, mitjana i petita burgesia.

El proletariat industrial

El proletariat industrial era el sector social més nombrós i més desafavorit. No tenia propietats, i es llogava a canvi d’un salari. Les seves condicions de vida i treball eren molt dures, i les remuneracions insuficients obligaven a treballar dones i nens.

Els moviments socials: marxisme i anarquisme

Durant la primera meitat del segle XIX es va anar forjant la consciència de classe i els treballadors es van organitzar. Primer va sorgir el luddisme, contra les màquines, i més endavant el sindicalisme, amb l’objectiu de millorar les condicions de treball dels obrers. Durant la segona meitat del segle XIX es van desenvolupar dues tendències de pensament que denunciaven les desigualtats creades pel sistema capitalista: el marxisme i l’anarquisme.

El marxisme

El marxisme, liderat per Karl Marx, aspirava a una revolució obrera per destruir el capitalisme. Els obrers havien de formar un partit polític que, un cop al poder, crearia un Estat obrer en el qual desapareixeria la propietat privada. Després, s’hauria d’assolir la societat comunista, sense classes.

L’anarquisme

L’anarquisme exaltava la llibertat individual, criticava la propietat privada, rebutjava tota forma d’autoritat i s’oposava a l’acció política. El seu objectiu era destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària. Es va dividir en dues línies: una, favorable a l’acció violenta, i l’altra, impulsora de l’anarcosindicalisme. Els pensadors van ser Proudhon, Kropotkin i Bakunin.

L’internacionalisme

L’internacionalisme va tenir dos moments destacats: La I Internacional, que va intentar unir els marxistes, anarquistes i sindicalistes a nivell mundial, i la II Internacional, que coordinava només els partits marxistes.