Capitalisme i Moviment Obrer al Segle XIX

El Liberalisme i el Capitalisme

Adam Smith i els Principis del Liberalisme

Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic. Aquests principis es basen en la idea que l'interès personal i la recerca del màxim benefici són els motors de l'economia. Segons Smith, l'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi). Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda.

Els Bancs i les Finances

La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que hi dipositaven els seus diners, i els industrials, que necessitaven capitals per a invertir. Les empreses exigien grans quantitats de capital en metàl·lic, diners que un sol empresari no podia aportar. Llavors van sorgir les societats anònimes, que fraccionen en parts, o accions, el capital que necessita una empresa. Aquestes accions poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

L'Expansió del Capitalisme Industrial

A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia que del tèxtil. Els Estats Units, Rússia, Alemanya i el Japó es van industrialitzar més tard, entre el 1850 i el 1870. Al sud d'Europa, en canvi, van coexistir regions industrialitzades amb zones molt rurals. L'Europa oriental, però, fins ben entrat el segle XX es va mantenir al marge de la industrialització.

Noves Fonts d'Energia i Indústries

Electricitat, Petroli i Nous Metalls

En una segona fase, l'electricitat i el petroli van desbancar el carbó. La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques, i el motor d'explosió obria noves possibilitats. L'electricitat va tenir múltiples aplicacions industrials, mentre el petroli es començava a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX. La metal·lúrgia adquiria un gran impuls per la producció de nous metalls. A Alemanya, l'automòbil de Daimler i Benz aconseguia un gran desenvolupament juntament amb la indústria química.

Nova Organització Industrial

Taylorisme i Fordisme

A finals del segle XIX, l'organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie per augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest nou mètode de treball s'anomena taylorisme i consisteix en la fabricació en cadena. Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d'automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo (fordisme). Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses cada vegada més grans.

La Societat Industrial

La Burgesia: Grup Hegemònic

La burgesia es va convertir en el grup hegemònic, ja que era la propietària de les indústries i els negocis. Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques, però també existia una burgesia mitjana de professionals liberals, funcionaris i comerciants, així com una petita burgesia de botiguers i empleats de comerç.

Els Obrers: Proletariat Industrial

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d'obra necessària per a les fàbriques, ja que eren un grup molt nombrós i desafavorit. Al principi, no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors. En conseqüència, les seves condicions de vida resultaven molt dures, amb jornades laborals de 12 a 14 hores i remuneracions insuficients.

Primeres Associacions Obreres

Luddisme i Consciència de Classe

La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l'atur. Van fer protestes dirigides cap a la destrucció de màquines i l'incendi d'establiments industrials (luddisme). Per defensar els seus interessos i des d'una consciència de classe social amb uns problemes comuns, es van crear organitzacions de treballadors i sindicats.