Característiques de l'Antic Règim a Europa: Demografia, Economia i Pensament Il·lustrat

L'Europa de l'Antic Règim: La Propietat de la Terra

L'agricultura era insuficient i de subsistència. Les causes principals eren:

• Mala distribució de la terra: Bàsicament, la terra estava en mans de la noblesa i de l'Església.
• Endarreriment tècnic: Es practicava el guaret i es perdien moltes llavors en la sembra.
• Tributs senyorials: Els pagesos havien de pagar impostos i els delmes.

L'agricultura depenia directament del temps. El blat servia de baròmetre de la població.

Teoria dels Rendiments Decreixents

Quan augmentava la població, augmentaven les terres cultivades, però aquestes no eren tan bones, resultant en rendiments baixos. Això provocava un augment de la mortalitat i una posterior baixada de la població.

Les males collites provocaven l'augment dels preus, la qual cosa conduïa a la fam i, en conseqüència, a una elevada mortalitat. Aquestes crisis de subsistència condicionaven fortament la població.

Població Estancada a l'Antic Règim

La natalitat i la mortalitat eren molt elevades. El creixement de la població era poc important i irregular.

• La natalitat era alta a causa de les creences religioses de l'època i per la manca de mètodes anticonceptius. La mortalitat infantil era també elevada.
• La mortalitat era elevada a causa de la manca d'higiene, les malalties i les crisis de subsistència.

El Transport i el Comerç

El comerç estava limitat per la precarietat del transport, que es feia principalment en carro. El transport més important era el fluvial i el marítim, que permetia portar productes de luxe per a les classes altes.

El comerç era local (entre pobles), no racionalitzat. Els comerciants anaven en carros i paraven en fires. Els gremis s'agrupaven en carrers i controlaven la producció i els preus, limitant la competència.

A partir del segle XVII, van començar a sorgir les primeres manufactures. En el cas anglès, les manufactures eren privades. Els anglesos, durant els segles XVII i XVIII, van construir molts canals per comunicar els rius, millorant el transport intern.

El treball domèstic va ser una manera de trencar l'estil tancat dels gremis. Els pagesos feien productes a casa, i els comerciants obtenien més ingressos amb aquesta pràctica.

L'activitat econòmica va començar a ser important gràcies al comerç colonial (amb productes com el cacau, la patata, el tabac, etc.). Aquest comerç va començar a afavorir la burgesia, que tenia el control d'aquesta activitat econòmica intercontinental i va començar a acumular diners que servirien per finançar la primera fase de la Revolució Industrial.

La Societat Estamental

La societat de l'Antic Règim es basava en la Monarquia Absoluta, fonamentada en la tradició i el dret diví. Els reis no tenien límits, l'únic límit eren les corts. El seu poder era absolut, ja que concentrava els tres poders: executiu, judicial i legislatiu.

La societat es dividia en estaments:

• No privilegiats: Eren el Tercer Estat (burgesia, pagesos, artesans, etc.).
• Privilegiats: Eren la noblesa i l'alt clergat.

Dins la noblesa, es distingia entre:

• La cort: Gran noblesa, amb moltes terres, que sovint estava a favor de la revolució.
• Rural: Petita noblesa, que generalment estava en contra de la revolució.

Al segle XVII, Carles I va voler imposar el model absolutista a Anglaterra, però el Parlament no ho va acceptar i es va produir una revolta. Es va aconseguir l'Habeas Corpus (tots els homes són innocents fins que es demostri el contrari). El seu successor, Carles II, va acceptar el parlamentarisme.

Crisi de l'Antic Règim: L'Esperit de la Il·lustració

Els pensadors il·lustrats creien que la raó estava per sobre de tot; tot tenia una explicació i la vida era per gaudir-la. Les seves idees van suposar un atac directe a les bases de l'Antic Règim:

• Crítica a la societat estamental: Pensaven que el que importava eren els mèrits de les persones i no el seu lloc de naixement.
• Crítica a l'economia de l'Antic Règim: No acceptaven que la riquesa de les nacions es basés només en la terra. Estaven a favor de les activitats comercials i la indústria.
• Defensa de l'individualisme econòmic: Proposaven que l'Estat no intervingués en l'economia. Creien que hi havia d'haver competència perquè estimulava el progrés. Defensaven qualsevol activitat que proporcionés riquesa.
• Crítica a la monarquia absoluta: Consideraven que el poder havia de ser limitat i basat en un contracte social. Montesquieu, per exemple, va parlar de la separació de poders.

Conclusió: La burgesia, que s'estava enriquint, va trobar en les idees de la Il·lustració les bases d'una nova ideologia: el liberalisme polític i econòmic, que transformaria profundament la societat.