Característiques Clau de la Pintura, Escultura i Arquitectura Romànica
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,43 KB
Característiques de la Pintura Romànica
- Té una temàtica eminentment religiosa cristiana i una iconografia simbòlica, ja que hi predominen les històries de l’Antic i el Nou Testament i imatges de Crist, el Judici Final, Maria (Maiestas Mariae), entre d’altres com àngels, els apòstols, i ancians.
- Una altra característica és l’absència de perspectiva i de paisatge en les escenes pintades, ja que el fons és monocromàtic i les figures són planes.
- El dibuix és ferm i s’apliquen colors uniformes i plans, sense llum ni ombres, però, tot i això, són molt intensos.
- Per últim, també es caracteritza per la influència de la iconografia i els models bizantins, on es pot destacar la frontalitat, el hieratisme, la simetria, i les composicions grandioses i solemnes.
Característiques de l'Escultura Romànica
- Està lligada a l'arquitectura, exercint una funció de decoració i didàctica.
- El hieratisme i la rigidesa la caracteritzen, seguit de la manca d'expressivitat de les figures.
- Una altra característica és la jerarquia en què les figures es distribueixen en la composició i l'horror vacui, referint-se al total ompliment de tots els espais buits d’elements decoratius.
- Aquestes figures són de formes simples i geometritzades.
- Avui dia la policromia està desapareguda en la majoria dels casos, però originalment es creu que en tenien.
Característiques de l'Arquitectura Romànica
- La mètrica espacial, on l’espai és producte de la geometria i el conjunt arquitectònic és un tot coherent, ordenat i calculat, on es combinen formes com el cercle i l’esfera (divins) amb el quadrat i el rectangle (humans).
- També el fet que té plantes variades com les basilicals, de creu llatina, de creu grega, circular, etc., però totes orientades de l’est a l’oest, simbolisme de la llum de Déu.
- Una altra característica és l’edifici més important: l'església, ja que és un símbol del camí de la Salvació, el camí cap a Déu.
- Per últim, l’arquitectura romànica es caracteritza per utilitzar els arcs de mig punt, sostinguts per columnes o pilars.
Vocabulari de Pintura
Tècnica de fresc: Tècnica pictòrica on el color diluït s’aplica sobre un mur humit ja preparat amb una barreja de calç i sorra.
Tècnica del tremp: Tècnica pictòrica que s’aplica sobre mur de talls, fusta o tela i barreja els pigments de color amb coles naturals.
Pintura mural: Pintura que es realitza sobre mur.
Maiestas Domini: Iconografia que representa Crist en Majestat, característic de l’art romànic; simbolitza Déu totpoderós, senyor de l’Univers.
Maiestas Mariae: Representa la Mare de Déu en Majestat, propi del romànic, en un tron representant la divinitat de l’Església amb el nen a la falda.
Tetramorf: Representació iconogràfica de quatre elements; en el cas del cristianisme, s’hi representa els quatre Evangelistes: Mateu (àngel), Marc (lleó), Lluc (bou) i Joan (àliga), que acompanyen normalment la imatge del Pantocràtor.
Vocabulari d'Escultura
Horror vacui: Significa literalment “horror al buit”. S’utilitza per referir-se a la tendència d’omplir tots els espais d’elements decoratius, perquè no hi hagi cap espai buit.
Arquivolta: És un conjunt seqüencial d’arcs que van de major a menor i solen estar esculpits en un mur envoltant una porta. La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament i cada cop és més profunda.
Timpà: És un element arquitectònic que es refereix a l’espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d’una portada o d’una finestra.
Dintell: És un element arquitectònic horitzontal que salva un espai entre dos suports. També es pot anomenar llinda, i permet crear obertures en els murs per així conformar portes, finestres i pòrtics.
Mainell: També és un element arquitectònic, però en aquest cas és una columna prima que divideix verticalment en dues parts el forat d’una porta o d’una finestra.
Brancals: Són elements verticals que hi ha a cada costat d’una porta o una finestra sobre el que descansa l’arc o llinda. En concret són les dues peces d’una obertura d’una porta que estan disposades verticalment a ambdós costats seus.
Exemples de Plantes Arquitectòniques (No Romàniques)
A continuació es mostren exemples de plantes d'altres estils arquitectònics per contrast:
- Planta Basilical bizantina
- Planta el·líptica romana
- Temple de planta poligonal (hexàstil) Romà
- Planta poligonal (de la Mesquita de Còrdova) art islàmic
- Temple grec de planta poligonal, perípter i hexàstil