Característiques del Barroc Musical: Context, Estil i Formes

Característiques Generals del Barroc Musical

1. Context Històric (Segle XVII - 1750)

• Societat estamental: Aristocràcia, Església, Burgesia (poder creixent).
• Política i monarquia absoluta: Lluís XIV; França, Anglaterra.
• Cultural: Newton, Kepler, Galileu.
• Art paradigmàtic: El teatre (realitat/aparença); Marlowe, Shakespeare, Molière, Calderón, Lope de Vega.
• Filosofia: Descartes (teoria dels afectes).

2. Evolució de l'Estil

Manfred Bukofzer: Concepte

• Idioma musical (intercanvi idiomàtic).
• Evolució estilística.

1a Fase

• Oposició al contrapunt.
• Apareix el recitatiu (cantilena).
• Ús lliure de la dissonància.
• Harmonia pretonal.
• Producció: més música vocal que instrumental.

2a Fase

• Distinció ària i recitatiu.
• Evolució de les seccions de les formes musicals (augmenten).
• Mode major i menor.
• Posen límits a la dissonància.
• Producció musical: s'iguala música instrumental i vocal.

3a Fase

• Establiment de la tonalitat.
• Grans dimensions de les formes musicals.
• Major producció de música instrumental que vocal.

Claude Palisca: Teoria dels Affetti (Ethos Modal)

• 1a Fase: Noves maneres d'expressar els afectes.
• 2a Fase: Regles fixes per al tractament dels afectes.
• 3a Fase: Representació intel·lectual i calculada dels afectes.

3. Teoria Musical

• Segle XVIII: Jean-Philippe Rameau (Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels).
• Teoria dels harmònics: mode major; mode menor.

4. Característiques Específiques

Generals

• Llei del contrast:
  • Solista/cor; primer cor/segon cor.
  • Vocal/instrumental.
  • Tempo: lent/ràpid.
  • Dinàmica: fort/fluix.
• Policoralitat.
• Diferenciació: Cor de solistes/resta de cors.
• Efectes acústics: Eco, estèreo.
• Baix continu:
  • Xifrat harmònic (acompanyament).
  • Conjunts de dos instruments: un polifònic (tiorba, clavicèmbal, llaüt, orgue) i un monofònic (viola de gamba, violoncel).
• Expressió dels afectes: Atorgar major capacitat expressiva.

Particulars

• Melodia: Extensió de les tessitures com a conseqüència de l'intercanvi idiomàtic.
• Textures: Rebuig inicial al contrapunt, no segueix a les següents fases.
• Dinàmica: Dinàmica de terrasses.
• Harmonia: Pretonal / segle XVIII tonal.
• Moviment:
  • Ritme: Mecànic.
• Organologia:
  • Família del violí: Amati, Stradivari, Guarneri.
  • Vent:
    • Fusta: Oboè, fagot, travessera.
    • Metall: Trompeta natural, trompa natural.
  • Percussió: Timbales, címbals.

5. Agrupacions Musicals

• Orquestra:
  • Corda (cambra).
  • Mixta: corda, vent i percussió.
• Grup de cambra: Baix continu (duos, trios).
• L'Orquestra d'Òpera: Solista i orquestra.
• Solista: Instruments polifònics, instruments aguts (violins, viola, flauta).

6. L'Ensenyament Musical

• La Capella Musical: Mestre de capella, nens del cor, ministrils.
• Itàlia i Orfenats: Nàpols i Venècia.
• Primeres acadèmies musicals de dansa a França sota patrocini reial.

7. Funció Musical

• Condició Social: Reconeixement social (castrati, prima donna).
• Compositors: Händel, Telemann, Lully.
• El Cas Venecià: Aparició d'un fenomen nou: el públic.