Característiques Fonamentals de la Filosofia Grega: Logos i Arkhè

1.3. Característiques de la Filosofia

a) Ultimitat i Universalitat

La filosofia, pel fet de buscar una explicació racional, s'oposa de manera total al mite. Aquesta oposició es manifesta en diversos aspectes:

• S'oposa al pensament mític en general, a la seva manera d'explicar l'univers, l'existència humana, la societat i la cultura.
• Aquesta oposició és absoluta perquè la filosofia també pretén oferir una explicació última i universal.

La filosofia sorgeix de la convicció que, en principi, tots els aspectes de la realitat poden ser explicats de forma racional.

b) La Idea de Necessitat

Es pot afirmar que l'explicació racional (logos) comença quan la idea d'arbitrarietat (característica del pensament mític) és substituïda definitivament per la idea de necessitat, és a dir, quan s'imposa la convicció que les coses succeeixen quan i com han de succeir.

Això, actualment, ens pot semblar elemental, però constitueix un dels èxits més importants de la cultura occidental: sense aquesta convicció que en l'univers regeixen lleis necessàries, la ciència seria impossible.

A aquesta idea de necessitat s'hi troben vinculades altres idees que constitueixen el que podem anomenar coordenades intel·lectuals, que emmarquen l'explicació racional buscada per la filosofia:

1. Allò Permanent

   • La idea que les coses succeeixen com han de succeir està relacionada amb la idea de permanència o constància.
   • Prenguem un exemple molt senzill: l'aigua es comporta sempre de la mateixa manera (per exemple, bull i se solidifica sempre a unes temperatures determinades); té, doncs, unes propietats fixes i, per tant, una manera de ser constant o permanent.

2. L'Essència (Eidos)

   • Aquesta manera de ser constant o permanent va ser anomenada pels grecs essència (eidos).
   • El terme essència s'oposa a aparença:
   • L'essència és allò que és una cosa malgrat els seus canvis d'estat o aparença (l'aigua es presenta en estat sòlid, líquid o gasós, però sempre és aigua).

3. La Unitat d'Allò Múltiple

   • L'essència, en tant que manera de ser constant, és el que una classe o conjunt d'éssers posseeixen de comú, d'idèntic, davant de la diversitat de les seves aparences.
   • Éssers humans de diferents races, cultures, etc., tenen en comú, precisament, que són éssers humans.
   • Així, l'essència és el fonament de la unitat de les coses davant de la multiplicitat dels individus que la comparteixen.
   • Conèixer les coses serà, per tant, conèixer el que són vertaderament, el que tenen de comú i permanent.

La filosofia grega es va desenvolupar amb el convenciment que els sentits no són suficients per proporcionar-nos aquest coneixement.

• Ans al contrari, els sentits ens mostren una multiplicitat d'individus, d'aparences i d'estats canviants i accidentals. És necessari un esforç intel·lectual, racional, per copsar l'ésser de les coses.
• D'aquesta manera, i en correspondència amb la dualitat esmentada abans (unitat i permanència davant de pluralitat i canvi), en la filosofia grega també es va establir una dualitat en el camp del coneixement: la raó davant dels sentits.

Aquesta dualitat es pot resumir així:

CONEIXEMENT (RAÓ): La unitat, allò permanent, allò que és (REALITAT).
APARENÇA (SENTITS): La pluralitat, allò canviant, allò que sembla ser.

c) La Recerca dels Principis i Elements

Hi ha essències o maneres de ser que són comunes a un conjunt d'individus: en aquesta idea es basa l'activitat intel·lectual de classificar.

Ara suposem que, partint d'aquesta idea, classifiquem globalment els éssers de l'univers agrupant-los en minerals, plantes, animals i éssers humans:

• S'aturarà en aquest punt l'enteniment humà? Segurament direm que no.
• L'enteniment tornarà a aquests grups.
• Potser pensarà: minerals, plantes, animals i éssers humans només són varietats o estats diferents d'una única substància, o bé el resultat de combinacions diferents d'unes quantes —poques— substàncies primeres i elementals.

La recerca d'allò permanent i comú està associada a una segona convicció fonamental: que tot l'univers es redueix, en darrer terme, a un o a molt pocs elements.

• Aquesta idea constitueix un altre dels pilars sobre els quals s'assenta la investigació racional sobre l'univers: sense aquesta convicció, la ciència no és possible.

Aquesta perspectiva és la que permet comprendre tant l'originalitat com la transcendència històrica de la pregunta dels filòsofs grecs sobre l'arkhè o principi últim de la realitat:

• Des d'aquesta perspectiva, és possible comprendre que la pregunta per l'arkhè o principi és molt més important que les diferents respostes que van assajar els filòsofs grecs.
• Hi ha persones d'escassa sensibilitat històrica que es limiten a insistir en la ingenuïtat de Tales de Milet quan afirmava que el principi últim de tot allò real és l'aigua:
• La resposta de Tales no és el més important.
• El que és notable, allò genial, és el fet de formular aquesta pregunta en tota la seva amplitud i radicalitat.
• Tales va ser el primer a fer-ho i per aquesta raó se l'acostuma a considerar l'iniciador de la filosofia de la naturalesa.