Característiques i Límits dels Estats d'Excepció Constitucionals

Característiques Essencials de les Situacions d'Excepció

1. Contingut i Límits del Dret d'Excepció

El contingut del dret d'excepció es concreta en dos àmbits principals: la limitació o suspensió de l'exercici de determinats drets fonamentals o llibertats públiques, i la modificació de l'esquema habitual de distribució de funcions entre els poders de l'Estat, amb un augment significatiu de les facultats del poder executiu, especialment els poders de policia. El constituent, conscient de les situacions que es poden produir i per evitar abusos, estableix a l'article 116 de la Constitució uns límits determinats:

• Es prohibeix la dissolució del Congrés dels Diputats durant aquesta situació.
• Si es declara algun dels estats excepcionals quan les Cambres no estiguin reunides, aquestes queden automàticament convocades. Les Cambres no poden quedar inoperatives.
• En cas que s'esgotés la vigència d'algunes d'aquestes institucions, la Diputació Permanent assumeix les seves funcions.

2. Caràcter Estrictament Transitori

El dret d'excepció ha de ser estrictament transitori. Només és aplicable mentre duri la situació de crisi. Això es deu al fet que s'estableix un termini a la Constitució i a la Llei Orgànica que el regula, i un cop finalitzat aquest termini, la situació d'excepció ha de quedar sense efecte.

3. Finalitat Exclusiva de Superació de la Crisi

La finalitat del dret d'excepció ha de consistir exclusivament en la superació de la crisi. Per evitar-ne un ús indegut, la llei preveu de manera taxada els motius que determinen la declaració d'aquests estats: alarma, excepció i setge.

4. Poders Excepcionals No Il·limitats

Els poders excepcionals no poden ser il·limitats. Tot i que hi ha un augment del poder policial, aquest no és un poder absolut. Les situacions per a la seva aplicació estan taxades, fixen els drets que es poden suspendre i les facultats que es posen a disposició de l'Estat.

5. Proporcionalitat en l'Ús dels Poders

L'ús dels poders excepcionals ha de ser proporcional a la naturalesa i intensitat de la crisi. D'aquí que la pròpia Constitució ja prevegi tres tipus d'estats en funció de la gravetat (alarma, excepció i setge, en ordre creixent de gravetat). Aquesta proporcionalitat es projecta també en l'àmbit del territori: si la crisi afecta només una part del territori, és allà on s'han de prendre les mesures per superar-la.

6. Interpretació Restrictiva del Dret d'Excepció

El dret d'excepció, com tot dret extraordinari, ha de ser interpretat de manera restrictiva.