Característiques de la Pintura Barroca: Realisme i Emoció

Característiques de la Pintura Barroca

Desig de Realisme

Com a reacció a l'idealisme renaixentista, la pintura barroca posa l'èmfasi en els aspectes més dolorosos i tràgics de la realitat quotidiana: vellesa, tristesa, pobresa, lletgesa. L'estudi naturalista aporta una veritable preocupació per l'expressió.

Religió i Emoció

Aquestes característiques les observem en la pintura religiosa, on es pretén representar amb intensitat el sentiment místic. La representació del dolor serà utilitzada pels artistes barrocs en escenes de martiri com a mitjà per fomentar la devoció (paper de l'Església catòlica).

Nous Temes

Introducció de temes nous en la pintura. Els pintors es sentiran atrets pel paisatge o per escenes populars o domèstiques. Els “bodegons” constituiran l'únic motiu del quadre. Es representen “natures mortes” com una mostra de la plasticitat dels objectes. Els temes religiosos predominen en els països catòlics. Importància de la introducció del retrat (psicològic i de representació). Es mantenen, en els cercles més intel·lectuals, els temes mitològics, amb nus i de lectura complexa i moralitzant.

Predomini del Color i la Llum

Predomini del color sobre el dibuix. En els grans mestres (Caravaggio, Ribera, Velázquez, Rembrandt, Rubens) les taques de color són importants per definir les formes. L'estil lineal és el de la precisió però sentida plàsticament, valors tàctils, les taques de color aporten una aparença òptica, imprecisió.

Sentit de la Profunditat

Sentit de la profunditat. Tracten de representar una profunditat contínua, no geomètrica, pretenen representar la tercera dimensió, una ambició constant dels pintors. A l'estil barroc s'accentua el sentit espacial i amb el color i la llum creen el sentit tridimensional. La perspectiva, obsessió dels mestres del segle XV i XVI, estava propera al plànol, a la superfície del quadre, estava tancada dins del quadre. Al segle XVII es trenca la correlació dels plànols perquè la tela es concebuda com un volum i al seu interior les formes es distancien de manera contínua, com en la realitat, sense plànols, ni línies d'horitzó. Els procediments: línies convergents, sèries d'escorços, un primer plànol desmesurat, un primer terme obscur, jocs de llum.