Característiques i Tendències del Sector Industrial i Comercial a Catalunya

Característiques

• Estructura productiva diversificada: no hi ha una especialització clara, però hi ha 2 grans subsectors (alimentari i químic, i d’altres com vehicles, mot i distribució d'energia elèctrica i gas).
  
• Domini de la indústria transformadora: matèries primeres o béns produïts per indústries base (tipus de béns durables, intermedis o no durables).
  
• Majoria de les PIMES: 80% d'empreses, però la majoria de la producció prové d'empreses grans.
  
• Productivitat baixa: sobre la mitjana d'Espanya, sota la mitjana de la UE; hi ha poca inversió en recerca i poca formació per als treballadors.
  
• Concentració industrial: l'àrea metropolitana de Barcelona concentra més del 70% d'empreses en només el 7.7% del territori; distribució heterogènia.
  

Eixos industrials: 1. Àrea metropolitana de Barcelona 2. Corredor AP-7 (camp TGN-Emp) 3. Llobregat-Ter 4. Baix Camp-TGN (2a àrea, química) 5. Lleida-Segrià (nucli interior, indústria agroalimentària (càrnies) i maquinària i accessoris per a l'agricultura).

Sector terciari de Catalunya

Conjunt d’activitats destinades a satisfer les necessitats de la societat > serveis públics (sanitat, ensenyament, comunicacions) i serveis privats (oci, turisme).

Sector amb més importància: aporta el 60% de la riquesa interna | societat terciaritzada.

Catalunya està articulada amb estats europeus occidentals > igual +60% de la població activa treballa en el sector terciari.

Característiques del sector comercial

• Petita empresa familiar (botigues); associacionisme molt feble (gremis); professionalització molt baixa i manca de modernització en les vendes; índex alt d’habitants per establiment.

Tendències del sector comercial

• Centres comercials: sovint situats en polígons.
  
• Ús de la franquícia: acord on una empresa concedeix a una altra el dret de vendre els seus productes o prestar els seus serveis sota el seu nom a canvi de diners; l’outlet: venda de productes a preus favorables de temporades anteriors o defectuosos; venda electrònica.
  
• Comerç a l’engròs: majoristes, venda de productes a distribuïdors o comerciants; comerç al detall: dels petits comerços als consumidors finals, petits productes.
  
• Ressorgiment del comerç de proximitat.
  
• Reptes: competir amb productes de fora, empreses estrangeres i noves maneres de venda.
  

Comerç interior: engròs i detall.

Comerç exterior: balança comercial (importacions i exportacions) i balança de pagaments (+ serveis, capitals, i la comercial).

Mapa de marques turístiques: vegueries, x Barcelona, Costa Brava i Daurada, Pirineus, Cerdanya, Vall d'Aran.

Tipus de turisme: de sol i platja (Costa Brava, Costa Daurada) | cultural (Barcelona, però repartit) | urbà (relacionat amb fires, congressos, seus d'empreses de creuers > principalment Barcelona, també Girona) | rural | esports d'aventura i neu | muntanya.

Suport del sector: requeriment d'una xarxa de transport adequada per reduir costos, articular i dinamitzar.

Cas del Corredor Mediterrani: requeriment d'inversió > exportacions terrestres 50% i 60% d'activitats portuàries a Barcelona i València; cal potenciar (tema del corredor central).