Característiques i Tipologies de la Novel·la Modernista
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,29 KB
Característiques de la Narrativa Modernista
La narrativa modernista presenta els trets següents:
- Un heroi enfrontat al medi social o natural, marginat, incomprès i solitari. Hi predomina la influència de Nietzsche i Ibsen. L'heroi modernista lluita contra l'adversitat per autorealitzar-se, per redimir la societat o per transformar-la.
- La profunditat psicològica dels personatges.
- L'impressionisme. La descripció dels personatges, ambients i situacions és subjectiva i està condicionada a l'estat anímic dels personatges. L'autor hi fa servir una adjectivació rica, personificacions, antítesis i estil indirecte lliure.
- El simbolisme. Hi són freqüents els elements de caràcter simbòlic, com els noms dels personatges, objectes, elements del paisatge...
- L'estil mascle o ferreny. Aquest és el nom que els modernistes van donar al tipus de llenguatge de les narracions. Reproduïen el llenguatge rural amb frases fetes, col·loquialismes i dialectalismes.
Tipologia de la Novel·la Modernista
La novel·la modernista adoptà diverses tendències: novel·la rural i novel·la decadentista.
La Novel·la Rural Modernista
Amb el Romanticisme comencen a aparèixer una sèrie de narracions de tema rural: expliquen drames rústics, protagonitzats per uns personatges pintorescos en un escenari muntanyenc. El 1900 s'inicia, però, el ruralisme modernista, que vol incorporar com a tema els conflictes ideològics de final de segle i reaccionar contra la visió folklòrica i pintoresca del ruralisme de la Renaixença, que era vist com una perpetuació de la concepció regionalista de la cultura catalana, contrària a la idea de modernitat i d'europeïtzació dels modernistes.
Aquests usen el camp català no com a marc d'uns usos pintorescos i uns costums locals, sinó de problemes d'abast més universal. D'altra banda, la natura no és idealitzada com al segle XIX, sinó que és la representació de les forces primàries, brutals, de les baixes passions.
El tema central del drama rural modernista és el conflicte (de caràcter tràgic) entre un individu inquiet i revoltat i una massa social passiva que intenta oprimir les pretensions renovadores del personatge. Aquesta massa social és el món de la pagesia, autèntic entrebanc per a la creació d'una Catalunya moderna.
El llenguatge d'aquestes novel·les reflecteix la parla popular dels pagesos: ús abundant d'exclamacions, diminutius, augmentatius, dialectalismes i vulgarismes.
Les obres més importants d'aquesta tipologia són:
- Els sots feréstecs de Raimon Caselles
- La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pou i Pagès
- Solitud de Víctor Català
La Novel·la Decadentista
Analitza els conflictes interns de personatges que desitgen autorealitzar-se. Els artistes hi solen crear situacions morboses, sensuals i prohibides. Destaca la novel·la Josafat de Prudenci Bertrana. El protagonista, d'origen rural i fortes conviccions religioses, es refugia a la catedral de Girona, on patirà el desig sexual per dues prostitutes, la Pepona i la Fineta; aquesta darrera serà assassinada violentament per Josafat, embogit fins a límits insospitables.