Característiques i Tipus de Tapering en l'Entrenament

Característiques del Tapering: El percentatge de millora està al voltant d’un 3% del rendiment (el rang habitual és entre un 0,5% i un 6% del rendiment). La intensitat no cal modificar-la perquè ens pot afavorir. El volum es pot anar reduint significativament entre un 60% i un 90%. La freqüència d’entrenament es pot reduir, però no massa. La durada pot ser de 10 a 20 dies.

Tipus d’afinament o tapering:

• Afinament per ruptura o entrenament reduït: reducció dràstica del volum i la freqüència.
• Afinament progressiu lineal: volum i freqüència disminueixen poc a poc.
• Afinament progressiu exponencial: volum i freqüència redueixen de forma exponencial (lenta o ràpida) i és la més efectiva.

Planificacions clàssiques de l’entrenament:

1. 1. Matveiev i la Teoria de la periodització anual (1965): Basada en les idees de Selye del Síndrome General de l’Adaptació (SGA). En aquesta metodologia és fonamental avaluar la càrrega d’entrenament pel que fa al seu volum, intensitat i orientació per aconseguir una periodització més adequada. La temporada està composta per cicles (1 o 2) que es divideixen en períodes:

• Període preparatori: adquisició de la forma.
• Període competitiu: manteniment de la forma.
• Període transitori: pèrdua de la forma.

2. Aroseiev i l'estructura pendular (1971) Esports de combat: El fet de tenir diverses competicions obliga a alternar entre etapes d’acumulació i realització en una estructura pendular amb microcicles principals i de regulació.3. Vorobiev i el model d’altres càrregues (1974): L’aplicació de les càrregues segueix els principis de l’adaptació biològica funcional de l’esportista. Considera necessari aplicar freqüents canvis en les càrregues de treball per aconseguir adaptacions contínues, fer ús prioritari de les càrregues específiques d’entrenament i organitzar l’any en estructures intermèdies de curta durada. Vorobiev es mostra crític sobre la proposta de Matveiev, ja que considera la influència de l’entrenament sobre la capacitat biològica de l’esportista. La proposta de Vorobiev no contempla la contraposició volum-intensitat clàssica i afirma que s’han de graduar els dos factors clàssics de la càrrega sense contraposar-los i també qüestiona la necessitat d’un entrenament multilateral a l’esport d’alt nivell.