Característiques i Tipus de Túnels de Cultiu: Guia de Ventilació i Temperatura

Característiques dels Túnels de Cultiu

A) Temperatura

Els efectes beneficiosos estan influenciats per l’increment de temperatura (Tª) que té lloc sota la coberta del túnel. Aquest increment serà major com més grans siguin les dimensions del túnel i el volum creat al seu interior.

Les possibilitats d’inversió tèrmica seran majors com més petites siguin les dimensions del túnel. Quan es projectin les dimensions del túnel de cultiu, hem de tenir en compte que a 1 m² de superfície li correspon un volum d’aire mínim de 0,5 m³, per la qual cosa, l’alçada mínima serà d’uns 0,5 m.

B) Ventilació

• La planta transpira més quan la Tª és més alta. Els estomes poden tancar-se, la planta no s'oxigena i pot arribar a morir. Per tant, el control de la Tª i la ventilació és molt important quan la temperatura és molt elevada dins del túnel.
• Com més transparent és un plàstic, més augmenta la Tª dins del túnel. És crucial que el plàstic no toqui el cultiu, ja que pot provocar cremades.
• L'aireació és un mecanisme per:
  • Baixar la Tª.
  • Reduir la concentració d'humitat (menys fongs, menys radiació, millor rendiment).
• Per tal d'evitar la inversió tèrmica: aireació durant el matí i tancament hermètic al migdia.
• Cada cultiu té requeriments específics segons l'estadi de desenvolupament (floració, fecundació, formació de fruits).
• A l'hora d'airejar el túnel, fer-ho per la part més assolellada (cara ponent), i aixecant amb cura el plàstic per trams per tal d'evitar que es facin malbé.
• Si la ventilació es fa amb perforacions: fer petits diàmetres inicialment i anar fent els orificis més grans a mesura que passi el temps. La distància entre perforacions ha de ser de 2 o 3 m.
• Una ventilació excessiva pot provocar una dessecació de l'ambient dins del túnel i aturar el creixement de les plantes.

Tipus de Túnels de Cultiu

Segons les Dimensions

a) Tunelet

Cobreixen un sol cavalló (una sola línia de cultiu). Consta d'una estructura formada per varetes, generalment de ferro galvanitzat.

b) Macrotúnel

Arriben a cobrir de 3 a 7 cavallons (línies de cultiu). Els arcs solen ser de 6-7 m de longitud, resultant túnels de 2 m d'alçada. Ofereixen un espai de feina còmode i una millor protecció.

Segons la Forma

La principal diferència rau en la forma d'ancorar el plàstic al túnel.

a) Pentaèdric

Emprats per a llavorers i per a cultius de port baix (menys de 40 cm). Són sòlids i resistents.

b) Semicirculars

1. Túnel subjectant el film aporcant terra lateralment: senzill i econòmic. És el que més problemes presenta per ventilar, tot i ser molt utilitzat.
2. Túnel amb llistons laterals de fusta: ja no s'empren.
3. Túnel ancorat amb estaquetes de fusta i filferro axial de tensió: ideal per a zones de pluja i vent.
4. Túnel de doble arc de tensió: per a zones de molt de vent, amb fàcil aireació (un arc exterior i un d'interior).
5. Túnel amb filferro o corda de tensió per al film: no se soterra el film lateralment. Resistent al vent i de fàcil aireació. (Opcions: 1. Filferro senzill; 2. Doble filferro).
6. Túnel de doble film amb soldadures guia per als arcs: ventilació còmoda, menor il·luminació, són cars, però resistents al vent.
7. Túnel ancorat amb piqueta o planxa de ferro: no s'utilitzen.