De Carles V a Felip II: Pau d'Augsburg i Nou Govern

De Carles V a Felip II: Transició i Política

La Pau d'Augsburg (1555) i els Darrers Anys de Carles V

Després de l'aclaparadora victòria de l'emperador a Mühlberg l'any 1547, aquest no pot aconseguir les finalitats polítiques que volia. Davant aquesta situació, no té altra solució que firmar la Pau d'Augsburg (1555) en què:

• Renuncia al seu paper d'harmonitzador de les qüestions de fe.
• Cada príncep imposarà, en funció dels seus interessos polítics, la religió que consideri més adient al seu territori.
• Els béns eclesiàstics romandran en mans dels seus actuals propietaris.
• És un intent de mantenir la unitat política de l'imperi a expenses de reconèixer la diversitat religiosa. D'alguna manera, al final de la seva vida, l'emperador va acceptar l'esperit maquiavèl·lic de sobreposar els objectius polítics als religiosos.

La Unificació Religiosa als Territoris Hispànics

L'actuació en territoris hispànics fou molt diferent perquè des de finals del segle XV els Reis Catòlics havien dut a terme una decidida unificació religiosa. Per tant, no només es tracta d'una unificació política, sinó que també havia estat dogmàtica (conversió de jueus el 1492, conversió de musulmans el 1502-1525).

Per tant, l'actitud de Carles V davant la possible extensió de la Reforma dins els seus territoris hispànics és de permissivitat del moviment erasmista. Aquí compta amb el tribunal de la Inquisició, que té com a missió conservar la unitat de tipus religiós.

El Regnat de Felip II (1556-1598)

Felip II: L'Emperador sense Corona

• Neix el 1527, una data molt significativa (Saqueig de Roma). Territorialment, intentarà jugar el mateix paper que el seu pare tot i no tenir la dignitat imperial.
• Succeí al pare en les terres hispàniques (1556).
• Fou Rei de Portugal (1580).
• Tots els seus biògrafs esmenten com a trets de personalitat la seva gran capacitat de feina i el seu sentiment profundament religiós.

Canvis en el Govern de la Corona Hispànica

Es produeixen canvis significatius en la forma de govern respecte al seu pare:

Pèrdua de la Dignitat Imperial

No vol dir que es desentengui del que està succeint als seus parents de la branca austríaca als territoris imperials. No implica que no senti la necessitat d'intervenir.

Govern Centralitzat a Madrid

Es produeix un govern des de la distància. Mentre que Carles V mantingué una constant itinerància per tots els seus territoris, Felip II abandonarà aquesta actitud nòmada del pare. Això comporta la necessitat d'establir una capital fixa (Madrid des del 1561).

Organització Polisinodial i Funcionaris

Es manté l'organització polisinodial: es creen una sèrie de consells que fan seves tota una sèrie d'àrees de govern (Consell d'Hisenda, Consell d'Índies...). Es consolida el paper dels funcionaris i la seva actuació, destacant la figura dels virreis (qui fa la funció de rei en lloc del rei).

La Política Internacional de Felip II: Primers Passos

La primera via en què va encaminar el seu regnat va ser, seguint la política del seu pare, la lluita contra els infidels. S'ha de diferenciar entre infidel (no pertany a la religió cristiana) i heretge (el que forma part de l'Església però renuncia als dogmes propis).