Casa del Poeta Tràgic a Pompeia: Fitxa tècnica, context històric i descripció formal

FITXA 21: CASA DEL POETA TRÀGIC

FITXA TÈCNICA:

• Títol: Casa del Poeta Tràgic
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle I aC
• Tipologia: Domus, mosaic (opus tessellatum) i pintura al fresc d'estil il·lusionista o 4t estil
• Estil: Romà pompeià
• Localització: Pompeia (Itàlia)

CONTEXT HISTÒRIC:

Pompeia va ser fundada pels oscos, poble preromà de Campània, al segle VII aC. Era un enclavament important per al comerç amb fenicis i grecs, ja que està ubicada a la badia de Nàpols. Deu el seu nom a Sila, Colonia Veneria Pompeyanorum, anomenada així a partir de l'any 80 aC. L'agost de l'any 79 dC, durant el regnat de Tit, l'erupció del Vesuvi va fer desaparèixer la ciutat i els seus habitants sota una capa de cendres i pedra tosca. Actualment es pot apreciar no només el traçat dels seus carrers, sinó les seves vivendes i edificis públics: fòrum, teatre, amfiteatre, temples... En les domus hi podem observar mosaics, jardins i restes de pintures murals que s'han conservat gràcies a la lava.

DESCRIPCIÓ FORMAL:

L'accés a l'interior es fa a través d'un passadís estret (vestibulum) que mena a l'atrium, on destaca una obertura zenital (compluvium) al centre de la sala, que es correspon al terra amb una pila rectangular (impluvium), encarregada de recollir l'aigua de la pluja. A banda i banda de l'entrada s'obren dos grans espais comunicats amb l'exterior (tabernae) que el propietari de la casa, un comerciant, feia servir com a botigues on venia les seves mercaderies. Al voltant de l'atri s'obren les diverses habitacions (cubicula) per a convidats i familiars. L'atri i el peristil es comuniquen a través d'un passadís i de la sala més gran de la casa, el tablinum, habitació on l'amo rebia els clients que volia allunyar de la intimitat de la casa. Al voltant del peristil s'obren les estances privades de la casa (alae): a l'esquerra les habitacions de la família i una entrada secundària, i a la dreta, la cuina i un gran menjador, el triclinium. Envoltada de columnes hi ha una petita piscina, a l'extrem de la qual hi ha una petita capella, el lararium, on es veneraven els déus de la casa (lars). La casa del Poeta Tràgic tenia dos pisos, però només se n'han conservat restes significatives de la planta baixa. En la seva construcció es va utilitzar el sistema arquitravat, cobert amb un teulat a dues aigües. Al cantó nord-oest del peristil hi ha un posticum, una entrada secundària, quedóna a la via della Fullonica, junt al lararium, on es veneraven els déus de la casa (lars). Totes les estances s'obrien als patis interiors. No hi havia finestres a l'exterior. La poca presència de mobles explica la rica decoració pictòrica i musivària de totes les sales i que sortosament s'ha conservat en aquesta domus.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

A l'antiga Roma hi havia 3 tipus de vivendes: 1- Insulae: casa de veïnatge, formada per diversos pisos i que generalment constituïa una illa. En la majoria dels casos eren de lloguer. 2- Villae: residències camperoles situades als afores de la ciutat o al camp, les seves dimensions i característiques depenien de l'economia dels seus propietaris. 3- Domus: casa unifamiliar, propietat de famílies de nivell social i econòmic alt. El model primitiu era d'origen etrusc, de planta rectangular dividida en tres zones: l'entrada, el cos central i un jardí a la part posterior. En contacte amb la cultura grega aquest model es va anar ampliant i evolucionant: a Pompeia trobem els exemples més ben conservats. La casa del Poeta Tràgic pertany a aquest tercer grup. La domus del Poeta Tràgic deu el seu nom a un mosaic representant un preparador d'actors de teatre que es troba en el tablinum (sala per rebre visites). És una casa de dimensions modestes, pertanyent, pel que sembla, a una família de classe mitja enriquida. A un costat i altre de la porta es trobaven uns taulells (el propietari de la casa es dedicava al comerç).