Casa Kaufmann i Casa Milà: Anàlisi d'Arquitectura Orgànica i Modernista

Casa Kaufmann: L'Arquitectura Orgànica de Frank Lloyd Wright

La Casa Kaufmann, també coneguda com a Fallingwater, va ser edificada el 1938 per Frank Lloyd Wright. Aquesta obra s'emmarca en el període d'entreguerres, un moment de grans canvis socials i econòmics.

Context Històric i Materials Innovadors

Als Estats Units, el Crac del 29 va ser frenat pel New Deal de Roosevelt, una política basada en les idees de l'economista John Keynes que consistia a augmentar la demanda mitjançant la intervenció estatal en l'economia. Mentrestant, a Europa, la crisi econòmica derivada del Crac del 29 i l'ascens del feixisme van conduir a la Segona Guerra Mundial.

En aquest context, els nous artistes i arquitectes van començar a utilitzar tècniques i materials innovadors com el formigó armat, la pedra natural, el vidre i l'alumini.

Característiques de l'Estil Organicista

La Casa Kaufmann pertany a l'estil organicista, que es defineix per les següents característiques:

• Integració amb la natura: Edificis que es confonen amb l'entorn natural.
• Materials: Combinació de materials moderns amb elements de l'entorn i naturals.
• Llum i ventilació: Gran importància de la llum natural i la ventilació creuada.
• Confort: Recerca del confort i la comoditat per als habitants.
• Ornamentació: Poca ornamentació a les façanes, destacant la bellesa intrínseca dels materials.

Descripció Arquitectònica Detallada

Elements Estructurals: Suports i Suportats

• Suports: Utilitza les roques del terreny, columnes de formigó i murs verticals.
• Elements suportats: Les plantes planes i les cobertes s'adapten als desnivells de l'entorn. La xemeneia, feta amb pedra natural, és un element destacat.

L'Espai Exterior: Harmonia amb la Natura

L'espai exterior es caracteritza per tres plantes esglaonades:

1. La primera planta, assentada sobre la roca natural, té una gran terrassa que queda suspesa damunt la cascada.
2. La segona planta, superposada a la primera (perpendicularment), amb terrasses encreuades suspeses, forma un angle de 90º amb la primera. Aquesta actua com a sostre i protecció de part d'ella.
3. La tercera planta també disposa d'una terrassa.

Predomina la línia recta i horitzontal, que contrasta amb la verticalitat de la natura (arbres, xemeneia, cascada), creant una dialèctica entre la verticalitat natural i l'horitzontalitat artificial. L'asimetria i un desordre intencionat, com el de la pròpia natura, són elements clau. La presència de pocs murs i molt de vidre i obertures aporta gran lluminositat i ventilació a tot l'interior. La casa està totalment integrada a la natura, dissenyada per confondre's amb l'entorn, on la xemeneia destaca per la seva verticalitat.

L'Espai Interior: Concepció Centrifuga i Llum

L'espai interior es basa en una concepció centrífuga de l'arquitectura, on els espais es generen de dins cap en fora. Això assegura una comunicació fluida entre els espais interns i externs, afavorida per l'ús extensiu del vidre, que evita l'opacitat i la sensació de tancament. L'absència de parets mestres permet una distribució lliure i molt àmplia, amb molta llum i intercomunicació entre l'interior i l'exterior.

El terra de la primera planta és de roca natural, i Wright juga amb espais oberts i amplis, amb una disposició lliure de les plantes. La xemeneia va ser fixada directament sobre una gran pedra natural, exemplificant com qualsevol element ha d'estar integrat en el disseny global de l'obra.

Funció i Significat de la Casa Kaufmann

La Funció Civil i Simbòlica

La funció principal de la Casa Kaufmann és civil, com a residència unifamiliar. No obstant això, també té una funció simbòlica, ja que l'autor volia innovar el llenguatge arquitectònic i urbanístic de la seva època.

L'Encàrrec d'Edgar Kaufmann

Wright va rebre l'encàrrec l'any 1935 d'Edgar Kaufmann, qui buscava un habitatge original i creatiu en un entorn natural, sense renunciar a les comoditats modernes.

Interpretació i L'Arquitectura Orgànica

Wright es va inspirar en les cases americanes de camp en forma de creu per a les seves construccions anomenades cases tipus «Prairie», tot i que la Casa Kaufmann no presenta una estructura reguladora tan estricta. Se la considera un símbol de l'arquitectura orgànica per la seva adaptació al lloc i als materials del terreny, així com per la seva expansió centrífuga. És una arquitectura oberta, totalment integrada en l'entorn, implicada amb l'aigua, els arbres i les roques. A més, tenia un sentit pràctic, ja que havia de servir com a segona residència per a la família Kaufmann.

Casa Milà: L'Emblemàtica Pedrera d'Antoni Gaudí

La Casa Milà, també coneguda popularment com La Pedrera, va ser edificada entre el 1906 i el 1912 per l'arquitecte Antoni Gaudí.

Context Històric i Ideals de Gaudí

A principis del segle XX, el sistema polític de la Restauració no funcionava a Catalunya. Arran d'això, va sorgir el Catalanisme polític, recolzat per la burgesia. Antoni Gaudí era un home profundament vinculat al Catalanisme i molt religiós. De fet, la idea original de l'arquitecte era construir una gran verge a la teulada de l'edifici, però el projecte es va abandonar a causa de la Setmana Tràgica (1909), durant la qual es van cremar nombrosos edificis religiosos.