Casa Kaufmann (Fallingwater) de Frank Lloyd Wright: Anàlisi

Casa Kaufmann (Fallingwater): Anàlisi Arquitectònica

Fitxa Tècnica

La Casa Kaufmann, també coneguda com la Casa de la Cascada (Fallingwater), és una obra de l'arquitecte Frank Lloyd Wright construïda entre els anys 1935 i 1937. Està dissenyada seguint els paràmetres de l'Organicisme. És una construcció feta amb materials com:

• Pedra
• Vidre
• Alumini
• Formigó armat

L'edifici es troba als Estats Units.

Context Històric i Arquitectònic del Segle XX

La Casa Kaufmann, un habitatge privat, es va construir en plena crisi del Crac del 29, que afectà profundament Europa i els Estats Units i esperonà la radicalització social que caracteritzà Europa en aquells anys i fou una de les causes de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

L'arquitectura del segle XX representa una ruptura radical amb l'arquitectura d'èpoques anteriors. La revolució siderúrgica de mitjan segle XIX va permetre la incorporació de nous materials que van alleugerir les estructures, permetent la creació d'espais diàfans on la il·luminació a través de grans finestrals estava garantida.

La primera meitat del segle XX està configurada, en arquitectura, per l'existència de tres corrents principals; els dos primers —Modernisme i Racionalisme— d'origen europeu, i el tercer d'origen americà: l'Organicisme de Frank Lloyd Wright.

El Modernisme, un estil que combinava la innovació tecnològica del ferro amb la tradició artesanal, inicià el segle. El Racionalisme de la Bauhaus europea —Alemanya de Weimar— impulsà en les seves construccions la simplicitat de formes i un retorn als volums elementals, i mantingué la seva escola fins que fou clausurada per Hitler l'any 1933. Progressivament, els Estats Units substituirien Europa en el lideratge de les noves tendències arquitectòniques.

Frank Lloyd Wright va partir de les idees del Racionalisme o Funcionalisme —com la utilització de la planta lliure— i de les senzilles arquitectures japoneses, per defensar una arquitectura centrada en la idea que l'edifici havia de derivar del propi entorn natural —utilització dels materials de la zona— i relacionar-s'hi, de manera que construcció i entorn estiguessin en harmonia. Aquesta formulació va donar peu a l'anomenada arquitectura organicista, que va tenir en Wright el seu representant principal (principis que, val a dir, Gaudí ja havia aplicat en les seves construccions, com ara l'església de la Colònia Güell).

Anàlisi Estilística: Organicisme en Acció

Tipologia i Estructura

Tipologia: Habitatge unifamiliar.

Estructura: Wright aplicà a la casa els principis del seu programa organicista: harmonia amb l'entorn, absència d'ornamentació supèrflua i mobiliari integrat i senzill.

La Casa de la Cascada consta de tres plantes i es construeix a partir d'una composició geomètrica de plans verticals de pedra (murs i xemeneia) que s'oposen als plans horitzontals de formigó (àmplies terrasses en voladís), potenciant el contrast entre l'horitzontalitat construïda i la verticalitat natural de l'entorn. L'eix vertical de l'edifici és l'enorme xemeneia de pedra rústica, que sorgeix de la roca natural com si fos una torre; tots els espais s'articulen prenent-la com a punt de referència.

Composició i Espai Interior

Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són bàsicament tres:

• L'encreuament continu de volums.
• La projecció de l'edifici des de l'interior cap a l'exterior.
• La integració de l'edifici en el seu entorn natural.

A l'interior, cada planta té una disposició totalment lliure (planta lliure), sense cap estructura reguladora rígida d'espais, de manera que s'adapta a les necessitats concretes de cada zona. Wright va introduir el concepte de confort modern, en un intent de proporcionar als propietaris de l'edifici totes les comoditats possibles, incorporant innovacions per a l'època com aire condicionat i panells de calefacció integrats.

Materials i Relació amb l'Entorn

L'ús del vidre en tots els angles i el fet que tots els espais interiors s'estenguin al llarg de les amples balconades cap al paisatge fomenta una marcada intercomunicació amb l'exterior, evitant la sensació d'estar tancat dins d'una caixa hermètica.

Els murs són de formigó armat, aplacats amb pedra natural de la zona i arrebossats, i es combinen amb fusteria d'alumini i grans finestrals que emmarquen les vistes del bosc i la cascada.

Influències i Obres Relacionades

Aquesta fusió d'organicisme i funcionalisme també es pot observar en altres arquitectes com Alvar Aalto, que va optar per la integració de l'arquitectura en la natura i l'ús de llum natural. Un altre exemple icònic d'arquitectura moderna, tot i que d'un estil diferent i posterior, és l'Òpera de Sydney (Jørn Utzon, 1959-1973), que també busca una relació singular amb el seu entorn aquàtic.