La Casa Milà: Història, Descripció i Estil Modernista
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,89 KB
La Casa Milà
Cronologia: 1906-1912
Estil: Modernista
Sist. Constructiu: materials industrials
Materials: pedra, marbre, vidre i ferro-forjat
Localització: Barcelona
Context Històric i Cultural
Es va construir durant la restauració borbònica i sobretot durant la setmana tràgica l’any 1909, on el proletariat fart dels abusos dels polítics i eclesiàstics, van començar a cremar edificis i esglésies.
- A nivell cultural a Catalunya destaca la renaixença, moviment cultural iniciat al S.XIX que defensava una recuperació de la llengua catalana basada en els sentiments, la tradició patriòtica i els fets històrics.
Descripció
Aquest edifici era la residencia dels senyors Milà i un bloc de pisos de lloguer.
Espai Exterior:
S’estructura en la façana a partir d’uns pilars en forma de troncs inclinats que coincideixen amb la part baixa de l’estructura metàl·lica de l’interior. La construcció es compon d’una planta baixa, cinc pisos i un antic revestit amb tecel•les de marbre:
- La façana dinàmica gracies a l'ús de la línia corba i sinuosa. Degut a l'estructura metàl·lica de l’interior els espais a la façana son ocupats per finestres i algunes tenen una balconada amb decoració naturalista feta amb ferro forjat.
- Al terrat apareixen formes capricioses que recorden a les muntanyes de la Capadòcia i acullen en el seu interior els dipòsits de l’aigua, els fums de les xemeneies, i les capses de les escales i del ascensors. Aquestes formes s’han convertit en una de les parts més originals.
- Porta principal, situada a la planta baixa. Gaudí no la compren com una reixa opaca sinó translúcida, a traves d’un entramat de ferro situant els vidres en els espais restants aconseguint una integració de l’exterior amb l’interior.
Espai Interior:
- S’estructura a partir d’un entramat metàl·lic que fa funció estructural i permet que la façana sigui un mur cortina.
- Gaudí va situar als pisos i apartaments en dos grans patis interiors: el de l’esquerra circular i la dreta oval. Aquests fan de nus de comunicació, de llum i obliguen als apartaments a disposar les habitacions de diferent manera i tamany, adoptant formes irregulars i sense cap ordre aparent. Aquesta característica va obligar a moblar-los amb un mobiliari adaptat a l’espai i dissenyat pel propi Gaudí.
- Aquests patis interiors són també concebuts com façanes interiors i entre ells un pati de ventilació.
- L’artista va innovar en els accessos a l’edifici = Als senyors Milà els hi va construir una escala exclusiva que anava des de el carrer fins al seu pis i a més va afegir una rampa exclusiva per ells, per accedir a la seva vivenda.
- La resta d’apartaments nomes es podia accedir a traves dels ascensors que portaven als habitatges. Es prescindeix de les escales tradicionals i només es deixen les de servei.
- Les golfes era l’espai situat per sota del terrat que aguantava el pes del mateix a partir d’una series d’arcs parabòlics fets amb maó.
Estil
Aquest edifici pertany al modernisme, concretament a Gaudí, l’arquitectura del qual es caracteritza per:
- Es va formar com arquitecte a Barcelona i en els seus inicis te una forta influencia de l’estil gòtic i neomodejar.
- Gaudí experimenta combinant elements moderns (estructures de ferro) i elements tradicionals (volta de maó).
- Moltes de les seves obres estan basades en l’observació de la natura.
- Gaudí dissenyava tots els elements interiors de l’edifici (mobiliari, llars de foc, decoració moral.
- Va popularitzar el trencadís com a revestiment mural format per elements ceràmics disposats aleatòriament.
Significat i Funció
Significat: L’any 1906, Pere Milà i la seva dona Roser Segimon de Milà Van contractar a Gaudí perquè aquest els hi construís la seva residencia i un bloc de pisos de lloguer. La relació entre els Milà i Gaudí va ser sempre conflictiva, ja que els primers no acceptaven les excentricitats de l’arquitecte. El projecte inicial contemplava la disposició a la part superior de la façana d’un conjunt escultòric dedicat a la Mare de Deu de Gracia però al coincidir per aquestes dates la Setmana Tràgica, Gaudí va renunciar a l’escultura i va acceptar unes inscripcions amb temàtica religiosa. Gaudí va abandonar l’edifici sense acabar per els enfrontaments amb els Milà; va reclamar el seu sou integra i els Milà el van portar a judici. El judici va fallar a favor de Gaudí i aquest va donar els diners a un convent de religiosos.
Funció: Originalment funció residencial i actualment es combina la residencial amb la cultural.