Casa Milà (La Pedrera): Anàlisi Arquitectònica d'Antoni Gaudí

1. Dades Bàsiques

Identificació

Construcció residencial i locals comercials a la planta del carrer, coneguda com a Casa Milà o La Pedrera, situada a Barcelona, Espanya.

Autor

Antoni Gaudí i Cornet (Reus 1852 – Barcelona 1926) va ser un arquitecte que va començar amb el corrent neomedievalista i, a poc a poc, es va anar transformant al modernisme.

Cronologia

1907 – 1910

2. Anàlisi Formal de la Pedrera

Planta i Espai

La planta és rectangular i aixamfranada, amb les parets perimetrals ondulants. Els materials constructius i el sistema constructiu inclouen pedra, maó, ceràmica i ferro sobre voltes i arquitravats.

Elements de Suport

Els pilars de pedra suporten jàsseres de ferro, distribuïdes de forma radial a partir dels pilars. Aquesta solució permet una planta lliure i irregular, sense parets mestres. La façana és buida de càrregues, i els tancaments de pedra hi són només per una concepció escultòrica de l'edifici.

Elements Sostinguts

Volta anular d'arcs parabòlics o catenaris.

Il·luminació

La façana i la planta, lliures de parets de càrrega, fan possibles unes bones obertures exteriors per a l'entrada de llum natural. Els celoberts, de grans dimensions, contribueixen significativament a la il·luminació interior de totes les plantes.

3. L'Espai Exterior de la Casa Milà

Volums

Respecta la forma que predeterminava el Pla Cerdà pel que fa als edificis residencials.

Façanes

La unitat formal de la façana no és simètrica, però aconsegueix un gran equilibri i harmonia gràcies a les fileres de balcons que s'ondulen alternativament i irregularment. El coronament és enrajolat blanc.

Urbanisme

La seva irregularitat fa que destaqui per sobre de la resta d'edificis.

4. Elements Decoratius i Detalls Artístics

Elements Decoratius Exteriors

A l'exterior, les ondulacions dels balcons són dinàmiques i provoquen un joc de clarobscurs molt decoratius. Les pedres dels balcons van ser tallades in situ per picapedrers, per això també se l'anomena La Pedrera. Les baranes de ferro forjat simulen formes vegetals entrellaçades. El terrat superior, els dipòsits d'aigua, les escales i les xemeneies tenen formes orgàniques i estan recobertes de trencadís.

Elements Decoratius Interiors

L'interior es basa en el traçat poligonal irregular de les estances, parets irregulars i falsos sostres amb formes d'onades sinuoses. Aquests trets obligaven a tenir mobles fets a mida que van ser dissenyats per Gaudí. No obstant això, amb l'abandonament de la moda del modernisme, els interiors van ser remodelats amb línies rectes.

5. Anàlisi Estilística i Significació

Elements Propis de l'Estil Modernista

Destaquen la creativitat personal de l'arquitecte, la sinuositat de les formes amb total absència de línies rectes i l'excel·lent treball artesà.

Relació entre Forma i Funció

Com a edifici residencial, Gaudí el va adaptar als criteris funcionals de l'època: la planta principal per a la família Milà i la resta de pisos per a lloguer.

Elements Simbòlics

L'edifici havia de ser coronat per una escultura de 4 metres dedicada a la Mare de Déu del Roser, sostinguda a la cornisa. No obstant això, l'esclat de la Setmana Tràgica va interrompre aquest projecte, que mai es va arribar a realitzar. Malgrat que aquest detall reflecteix la religiositat de la burgesia catalana, tot l'edifici és un símbol del poder econòmic de la família Milà.

Relació amb l'Època

Les tensions socials, polítiques i religioses de l'època, paral·leles a l'anticlericalisme llavors imperant i que van culminar en la Setmana Tràgica, van forçar l'eliminació de les referències religioses monumentals d'aquest edifici civil.

6. Transcendència i Llegat de la Pedrera

La Pedrera va tenir una influència estètica directa sobre les obres de l'arquitectura expressionista, especialment pel seu caràcter estructural i pel disseny orgànic de l'edifici. Actualment, l'obra de Gaudí és admirada per arquitectes contemporanis, que n'aprecien la relació entre tècnica, estètica, funció i espai, tot i que no sempre va ser així.