La Casa Milà (La Pedrera): Anàlisi Arquitectònica i Context Històric

La Casa Milà (La Pedrera)

Fitxa Tècnica

Nom: La Pedrera

Autor: Antoni Gaudí

Any: 1906-1912

Materials: Pedra, ferro, maó i ceràmica

Estil: Modernisme

Localització: Barcelona

Context Històric i Cultural

Catalanisme

Revolució industrial, creixement de la ciutat, Pla Cerdà

Industrialització: sorgeix la burgesia (encarrega obres) lligada al modernisme

Fet històric representatiu: la Setmana Tràgica (juliol del 1909), va ser un conflicte social per la desigualtat de les classes populars.

Modernisme de Gaudí: Predomini de la corba sobre la recta, inspiració en la naturalesa, sensació de moviment, asimetria de les formes, detallisme en la decoració...

Anàlisi Formal

Elements sustentadors:

• L’esquelet de ferro (l’estructura), que permet la llibertat de les plantes amb el vidre i els pilars de ferro.
• L’últim pis, ja que té arcs parabòlics que descarreguen el pes del terrat.

Elements sustentats:

La façana de pedra subjectada que s’acobla a la resta de l’edifici per tensors de ferro. La façana, el terrat i les diferents plantes.

Exterior:

S’adapta al pla Cerdà, a un nou tipus de façana cantonera. La forma de la façana és ondulada, destaca la pedra de la façana.

Hi ha 7 plantes:

• La planta baixa: és la planta d’accés a l’habitatge
• Primera planta: hi ha finestres més grans i més balcons. Era el pis principal pels burgesos ja que és el que es veia més perquè no hi havia ascensor.
• Les quatre darreres plantes estaven destinades al lloguer.
• L’última planta: és l’àtic i allà hi havia la zona de serveis, els safareigs, les minyones, on rentaven la roba, etc.

Elements de la façana: El blanc de la pedra contrasta amb el ferro i el vidre dels balcons. Els balcons són de ferro forjat imitant elements florals.

Motiu decoratiu religiós: Verge del Roser (la dona Milà es diu Roser) i hi ha decoració d’aquesta verge a l’últim pis

A la façana principal hi ha representada una rosa (flor) i una M (de Maria) a sobre per la Setmana Tràgica. Hi ha inscripcions en cada cantonada de referències religioses d’Ave Maria gratia plena.

Elements decoratius del terrat: Coberta plana, terrat, parts funcionals, xemeneies, dipòsits d’aigua, maquinària, ascensors… Gaudí embellix elements i els decora amb simbologia paisatgística. Combina pedra amb trencadís.

Interior:

Planta irregular que s’adapta al pla Cerdà, forma cantonera. Hi ha dos blocs de pisos unificats, crea dos patis de llums, i aquest dóna accés als dos blocs de pisos. Tots dos pisos tenen balcons al davant i al darrere i això permet la ventilació i que la llum entri.

Està pensada per accedir a les vivendes pels ascensors. Hi ha escales als extrems pel servei.

Al pati hi ha decoració ondulada. Les habitacions estan il·luminades des del pati.

A l’últim pis hi ha un passadís que dóna volta als edificis amb els arcs parabòlics pel servei.

La planta és lliure, sense murs de càrrega. Gaudí planteja habitacions poligonals.

Entorn:

Situada a la confluència del Passeig de Gràcia amb el carrer Provença. S’adapta a la perfecció al xamfrà del pla Cerdà. Al cor de l’Eixample, amb carrers amples que permeten observar la façana amb tot detall.

Anàlisi Conceptual

Funció:

D’habitatge. Propietat de la família Milà. Una planta era per ells i les altres plantes les tenien de lloguer i així n’extreien benefici.

Actualment pertany a una entitat bancària: Caixa Catalunya. Actualment són pisos on hi ha vivendes, oficines i una sala d’exposicions (que és l'antiga casa Milà) i el 4t pis un museu.

Significat:

Recrear el món natural, boscos, selva… Concepte de muntanya i pedra ho transmet en el terrat.

És com la meva poesia, paraula viva - Joan Maragall

És com l’Atlantida sortida del mar - Joan Maragall

Rep el sobrenom de Pedrera ja que, quan es va construir, els blocs de pedra es van treballar al costat i per tant la gent va posar-li el nom de Pedrera.

Models:

L’obra de Gaudí és original i única. Referents a la natura i a l’arquitectura del ferro (estructura)

Influències:

Arquitectura expressionista.

No va agradar a tothom i va patir algunes sàtires.