Casa Milà (La Pedrera): Anàlisi Modernista de Gaudí a Barcelona

Identificació de la Casa Milà (La Pedrera)

L'autor és Antoni Gaudí. La cronologia de construcció data del 1906 fins al 1912. És d'estil modernista i fa servir materials com pedra, maó, ceràmica (al terrat i revestiments) i ferro forjat.

Context Històric: Modernisme a Barcelona

Catalunya va viure a l'últim terç del segle XIX una gran renovació cultural, reflectida sobretot en la literatura, la música, les arts plàstiques i l'arquitectura. Formava part de la Renaixença, que va fer ressorgir els valors catalans, juntament amb el creixement de Barcelona impulsat per la indústria i el comerç. L'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s'estengué a tots els àmbits.

Barcelona va créixer en població i extensió a començaments del segle XX. Pere Milà, un important home de negocis de la burgesia catalana, va encarregar a Gaudí que projectés la seva nova residència en ple Passeig de Gràcia.

Característiques del Modernisme i de l'Obra

El modernisme català presenta, entre d'altres, les següents característiques generals:

• Voluntat de trencar definitivament amb la tradició acadèmica.
• Aprofitament dels avantatges que ofereixen la tècnica i la indústria (nous materials i sistemes constructius).
• Integració de les diferents arts (arquitectura, escultura, arts aplicades).
• Reivindicació del treball artesà de qualitat.
• Inspiració en la natura i les formes orgàniques.

Algunes característiques tècniques que es poden trobar en edificis modernistes inclouen el suport amb columnes de ferro o l'ús de cobertes singulars.

Anàlisi Arquitectònica de la Casa Milà

Materials i Estructura

Els materials principals són la pedra calcària (per a la façana) i el maó (per a voltes i estructures interiors), combinats amb el ferro forjat (als balcons i reixes). Tot el pes de l'edifici se sustenta en un senzill i enginyós entramat de pilars, columnes (de pedra, maó o ferro) i bigues metàl·liques. Això permet distribuir lliurement l'espai de cada planta, creant una planta lliure.

Façana i Organització Interior

La façana és una espectacular estructura autònoma de pedra (actuant com un mur cortina) connectada a l'estructura de l'edifici amb bigues i tirants de ferro. És completament ondulada, la qual cosa dóna una sensació de moviment constant, com un penya-segat o un mar petri. Les portes, les grans finestres i els balcons, amb les seves famoses baranes abstractes de ferro forjat (obra de Josep Maria Jujol sota direcció de Gaudí), segueixen el ritme ondulant i orgànic de la façana. El ritme general està marcat per l'horitzontalitat de les línies sinuoses.

L'edifici està format per dues cases adossades amb accessos independents, que s'organitzen al voltant de dos grans patis interiors circulars que proporcionen aire i llum natural als diferents espais interiors.

El Terrat Escultòric

Al terrat (la coberta transitable) se situen elements funcionals com les xemeneies, les sortides d'escala, les torres de ventilació i els antics dipòsits d'aigua. Gaudí transforma aquests elements, sovint ocults, dissimulant-los sota l'aparença d'imaginatives formes escultòriques abstractes i antropomòrfiques (conegut com "el jardí dels guerrers"), sovint revestides amb trencadís ceràmic.

Funció Original i Actual

Funció: Originalment, tenia una funció simbòlica de demostrar el poder econòmic i l'estatus social de la burgesia de l'època, representada per la família Milà. Era un edifici civil i residencial: el pis principal era la residència dels Milà i la resta eren habitatges de lloguer. Actualment, l'edifici és propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera i serveix com a important centre cultural, espai museístic visitable i seu d'exposicions i actes.