Casa Milà (La Pedrera): Anàlisi de l'Obra Mestra d'Antoni Gaudí

CASA MILÀ (LA PEDRERA)

FITXA TÈCNICA

• Arquitecte: Antoni Gaudí
• Cronologia: Principis del segle XX (1905-1910)
• Estil: Modernista
• Materials: Ferro, pedra, maons i aplicacions ceràmiques
• Localització: Passeig de Gràcia, Barcelona

CONTEXT HISTÒRIC I L'OBRA DE GAUDÍ

Un dels arquitectes més destacats del moment va ser Lluís Domènech i Montaner, juntament amb Antoni Gaudí. Antoni Gaudí, a més de la Casa Milà, és autor de diverses obres cabdals:

• El Temple Expiatori de la Sagrada Família
• L’Església de la Colònia Güell de Cervelló
• El Parc Güell
• La Casa Vicens
• La façana i l’escala de la Casa Batlló

La desaparició de la línia recta és una característica comuna a tota la seva obra, anomenada també orgànica, per la seva inspiració en les formes naturals. Gaudí va crear una arquitectura molt personal, allunyada de l’academicisme modernista. Era un home que investigava i creava noves formes, com els extraordinaris arcs parabòlics del Parc Güell, observables també a les golfes de la Casa Milà.

CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES

Funció

Edifici civil, destinat a habitatges particulars.

Estructura i Façana

La façana de la Casa Milà sembla una muntanya de pedra de formes ondulades. Les línies corbes dominen l’espai, tot creant un efecte únic que s’ha comparat a les ones del mar. Les obertures de les finestres, les portes i les balconades, fetes amb ferro forjat i modelat en forma de motius vegetals, segueixen la mateixa tònica.

La façana no actua de mur de càrrega, sinó que constitueix una estructura autònoma connectada al cos de l’edifici mitjançant un complex sistema de bigues i tirants de ferro. Va ser construïda amb carreus (blocs de pedra natural tallada a peu d’obra), d’aquí el sobrenom de La Pedrera. Arran de carrer, uns pilars en forma d’arbres inclinats enllacen exteriorment amb els volums de pedra dels pisos superiors.

La seva façana, situada justament en la confluència de dos carrers, permet a l’edifici aprofitar tota l’amplada del xamfrà i gaudir d’àmplies perspectives visuals del passeig. Vist en alçat, l’edifici es compon d’una planta baixa, cinc pisos i un àtic dominat per arcs parabòlics i revestit totalment de tessel·les de ceràmica blanca. L’edifici se sustenta en una estructura de ferro combinada amb pedra natural i maons.

Distribució Interior

Internament, la construcció té dos celoberts que aporten llum natural i ventilació a l’interior. És entorn d’aquests espais que s’articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular i sense un ordre aparent. Això dóna com a resultat uns habitatges amb cambres de formes poligonals que van obligar a moblar-los amb mobiliari adaptat a les peculiaritats de l’espai, dissenyat pel mateix Gaudí. La profusa decoració interior segueix una línia modernista, amb estucs als sostres i panys amb motius florals.

El Terrat i les Escultures

Al terrat, unes capricioses formes escultòriques recorden els paisatges de la Capadòcia (Turquia) i acullen els dipòsits de l’aigua i les caixes de les escales i dels ascensors. Les xemeneies, amb evocacions oníriques que recorden cavallers medievals, fan del conjunt una construcció personal i única.

ICONOGRAFIA I RECEPCIÓ PÚBLICA

La Casa Milà fou una icona des de la seva execució. En aquella època, va constituir una obra molt polèmica i discutida entre la ciutadania. A més, era un edifici emblemàtic de la nova Barcelona, la Barcelona de l’Eixample que tenia en el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya els eixos arterials del districte dissenyat per Ildefons Cerdà el 1859.