Casa Milà (La Pedrera): Arquitectura Modernista de Gaudí

Fitxa Tècnica de la Casa Milà

Edifici:

Casa Milà (La Pedrera)

Autor:

Antoni Gaudí

Cronologia:

1906-1912

Tipologia:

Civil

Materials:

Pedra, maó, ceràmica i ferro

Estil:

Modernista

Localització:

Barcelona

Context Històric i Social

Des de finals del segle XIX, la burgesia catalana va ser sensible a l'esperit del Modernisme, que en la seva essència cercava el trencament amb les tendències convencionals, a més de rebutjar l'uniformisme arquitectònic imposat per la Revolució Industrial. Són els anys de la construcció de grans obres arquitectòniques que segueixen aquesta tònica i que avui podem admirar en tota la seva esplendor, com la Casa Milà i la Casa Batlló, ambdues de Gaudí, o el Palau de la Música Catalana, de Domènec i Montaner. Com les grans cases del Passeig de Gràcia, la Casa Milà és un reflex de l'esplendor econòmica de la burgesia catalana. En el cas de les cases de Gaudí, van ser encàrrecs de burgesos molt enriquits que volien fer realitat els seus somnis arquitectònics tot fugint de l'uniformitzador Pla Cerdà per instal·lar-se a la via que connectava el barri de Gràcia amb el centre de Barcelona, és a dir, el Passeig de Gràcia.

Biografia d'Antoni Gaudí

Gaudí és el màxim representant del Modernisme català. El 1878 es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Eusebi Güell es va fixar aviat en el seu treball i es van iniciar alhora el seu mecenatge i la seva relació d'amistat amb l'arquitecte. El 1883 es va fer càrrec de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família.

Descripció Formal de la Casa Milà

La línia corba domina la façana, formada per una planta baixa amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre al llarg tota la façana i que li confereix una accentuada horitzontalitat. Les finestres i les balconades, modelades amb forma de motius vegetals i realitzades en ferro forjat, també segueixen el mateix estil curvilini. A la coberta se situen les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits d'aigua, elements dissimulats sota l'aparença d'imaginatives formes escultòriques. A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Al voltant d'aquest pati s'hi distribueixen