Casa Milà: La Pedrera de Gaudí a Barcelona

Arquitecte: Antoni Gaudí (1852-1926)

Tipo: Civil (ús residencial)

Estil: Modernisme català

Cronologia: 1907-1910 (Inaugurat el febrer de 1908)

Localització: Passeig de Gràcia, cantonada Provença, Barcelona

Estat actual: Bo i en ús

Context: Palau de la Música

Elements de suport:

Estructura de ferro i pilars de pedra. L'edifici s'aguanta sobre pilars, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega i que permet una distribució lliure dels espais i de les obertures grans de la façana.

Element de coberta:

La coberta està formada per un terrat pla esglaonat on es troben els dipòsits d'aigua, les caixes d'escala i dels ascensors i les sortides de les xemeneies.

Espai exterior:

L'edifici consta de planta i cinc pisos. Exteriorment, la Casa Milà és una gran escultura monumental. La façana no té funció estructural, sinó de revestiment.

Organització de la façana:

Predomina l'horitzontalitat. Tot i que l'edifici està en la confluència de dos carrers, la façana és contínua i no presenta els angles característics de les cantonades. La façana és un simple revestiment de pedra que s'aguanta gràcies a una estructura interior de ferro.

Programa decoratiu:

La forma exterior evoca una naturalesa de muntanyes amb penya-segats i roques erosionades. Les baranes dels balcons són de ferro amb formes orgàniques que imiten algues marines, crustacis, cavallets de mar i gavines.

Elements destacats:

Tot el terrat en general destaca pels elements que hi trobem. Es tracta d'una superfície esglaonada en diferents nivells, plena de formes màgiques que recorden les peces d'un immens escac.

Tipus de planta:

És un bloc format per dues cases independents; una amb entrada pel xamfrà del Passeig de Gràcia i l'altra amb entrada pel carrer Provença.

Organització de l'espai:

Té dos cel·lulets interiors de grans dimensions, un de circular i un altre d'ovoide que corresponen a les dues entrades del carrer. Gaudí va preveure instal·lar-hi un ascensor. L'estructura de "planta lliure" aconseguida amb el sistema de pilars i jàsseres i que permet eliminar els murs de càrrega va permetre que Gaudí trenqués amb la geometria rectilínia i que organitzés els espais domèstics amb línies corbes, etc.

Aparença:

És d'espai laberíntic però lluminós.

Llum i orientació:

Cada habitatge dóna al carrer i a un dels patis, de manera que la llum i la ventilació estan garantides.