El català a la Unió Europea: reconeixement i polítiques lingüístiques

El català a la Unió Europea

Actualment, el català no és llengua oficial i de treball de la Unió Europea (UE), però sí que s’ha reconegut l’ús oficial limitat de les llengües cooficials espanyoles diferents del castellà en algunes institucions europees. Les principals institucions i organismes de la UE han reconegut el català, el gallec i el basc com a llengües de comunicació amb la ciutadania.

Això vol dir que qualsevol ciutadà pot adreçar-se, per escrit i en català, a les institucions següents i té dret a rebre una resposta en la seva llengua:

• Comissió Europea
• Parlament Europeu
• Consell
• Defensor del Poble Europeu
• Comitè de les Regions

També es tradueixen al català algunes publicacions i documents oficials de la UE. Perquè el català fos llengua oficial de ple dret dins dels organismes de la UE caldria que l'Estat espanyol es definís com a estat plurilingüe i que reconegués el català com a llengua oficial de l'Estat.

Monolingüisme

És la situació que es dóna en els estats que basen la política lingüística exclusivament en la llengua nacional. En són exemples Portugal i França. França, tot i presentar una gran varietat lingüística (occità, català, basc, etc.), té una tradició històrica de promoció del monolingüisme.

Autonomia lingüística

La fomenten els estats que tenen una llengua nacional reconeguda i que concedeixen autonomia política i lingüística a territoris amb llengua pròpia. Exemple: l'Estat espanyol i alguns territoris d'Itàlia.

Protecció de minories lingüístiques

Es dóna en els estats que tenen una llengua nacional i que no reconeixen plens drets polítics a les seves minories lingüístiques; tan sols adopten mesures per protegir i defensar les llengües minoritàries. Per exemple, el Regne Unit respecte al gal·lès o els Països Baixos respecte al frisó.

Federalisme lingüístic

És la forma que adopten els estats amb estructura federal, en què cada federació té la seva llengua pròpia i la seva política lingüística, i totes les llengües tenen la consideració de llengües estatals. És el cas de Bèlgica i de Suïssa.

Plurilingüisme institucional

És la política lingüística dels estats que reconeixen dues o més llengües estatals i que adopten mesures perquè totes puguin ser utilitzades a tot el territori de l'Estat. És el cas de Luxemburg i, en part, d'Irlanda i de Finlàndia.