Catalanisme: Almirall, Centre Català i Cuba

El catalanisme d'esquerra: Valentí Almirall i el Centre Català

El primer catalanisme sorgeix durant els primers anys de la Restauració i deriva del republicanisme federal. El federalisme és considerat com un precedent del nacionalisme català.

Valentí Almirall

Dirigent del partit federal, pare del catalanisme polític. Segons ell, el govern centralista espanyol només ha portat endarreriment i immoralitat. Proposa una àmplia autonomia per a Catalunya dins d'Espanya. El catalanisme servirà per regenerar la vida política catalana i espanyola.

Actuacions pel projecte catalanista

• Funda el Diari Català.
• Celebra el 1r Congrés Catalanista.
• Creació del Centre Català.
• 1885: Memorial de Greuges (document més important del catalanisme d'esquerres del s. XIX). Reivindica:
  • Proteccionisme econòmic.
  • Defensa del dret civil català.
  • Defensa de la llengua, cultura i tradicions catalanes.
  • Proposta per articular Espanya com una monarquia regionalista.
• Publica "Lo Catalanisme".

El catalanisme d'esquerra passa a un segon pla

L'any 1888, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, es posen de manifest les greus desavinences entre Almirall i els sectors conservadors, i això posarà fi a la seva carrera política.

Catalanisme conservador

1887: Els conservadors abandonen el Centre Català i creen la Lliga de Catalunya. Aquesta Lliga és dirigida per Prat de la Riba, no per Almirall. Les seves actuacions més importants són:

• 1888: Missatge a la Reina Regent, on es demana més autonomia per a Catalunya (document catalanista conservador).
• 1889: Evita que el Codi Civil espanyol elimini el dret civil català.
• 1891: Es crea una assemblea catalanista (Unió Catalanista), i el 1892 s'elaboren les Bases de Manresa, que és el primer projecte d'estatut d'autonomia per a Catalunya, on s'especifica:
  • Catalunya ha de recuperar les Corts Catalanes.
  • La llengua catalana ha de ser oficial.
  • Només els catalans han de poder exercir càrrecs públics.
  • La seguretat interior ha de dependre d'unes forces pròpies de Catalunya.
  • Ha de tenir moneda pròpia.
  • Catalans exempts del servei militar obligatori.
  • El govern central tindrà competències en les relacions internacionals.

Les Bases de Manresa també defensen un model polític molt conservador que només afavoreix les classes burgeses. Tot i això, provoquen les protestes dels polítics espanyols, ja que són presentades directament al rei i no pas al Parlament per a la seva aprovació. No es van arribar a aplicar mai, però són molt importants, atès que és el primer document catalanista per estructurar una autonomia a Catalunya dins la política espanyola.

El catalanisme conservador, però, rebrà l'empenta definitiva quan la burgesia catalana li donarà el seu suport a causa dels desenganys polítics, militars i econòmics del projecte nacional espanyol, i això serà a partir del desastre de Cuba.

Cuba

1820: Inici del procés emancipador de les colònies cubanes. Riego havia de prohibir-ho, però no ho va fer (Cuba i Puerto Rico s'emancipen). Per a Espanya, la perla era Cuba (d'on treien negocis i manufactures). Antoni López: tràfic de negres (mà d'obra barata i mantenir l'objectiu).

1868: Les idees liberals i democràtiques fan que els negres nouvinguts no siguin obligats a l'esclavitud, aconseguit el 1880.

1873: Estat federal a Cuba (gran solució), encara pertany a Espanya. Arriba la Restauració, que no pretén canviar la situació dels cubans. Els EUA volien l'illa de Cuba; Espanya està al mig, volent desfer-se del poder i comerciar lliurement amb Cuba. EUA s'alia amb les potències dels grups populars que van contra Espanya, i apareix el partit independentista de José Martí. Espanya escull Weyler, que farà la situació políticament més dura, combativa i sanguinària (augmenta el conflicte).

1897: Espanya (govern liberal) accepta l'autonomia de Cuba. Cuba vol ser independent, recolzada pels EUA (inici del conflicte). Espanya, com a potència, s'acaba, i no hi ha voluntat de canvi; hi ha crisi social. Volen posar el regeneracionisme (superar el passat). Burgesia catalana vs. oligarquia de Madrid (amb Weyler es fa fora Martínez).