Catalanisme: Antipoliticisme, Esquerres i Qüestió Obrera

L'Antipoliticisme en el Catalanisme

• Els moviments nacionalistes han de mantenir sempre amb intransigència els seus principis, perquè aquests no tenen, en cap cas, connexió amb les doctrines dels partits de l'Estat. És més: són fonamentalment oposats. (D. Martí Julià)
• «O s'és catalanista (...) o es fa política espanyola.» (ibídem)
• «LOS POLÍTICOS SON LA DESGRACIA DE CATALUNYA.» («Lo Regionalista»)

Gairebé totes les publicacions catalanistes incloïen una secció habitual, molt sovint titulada «Politiqueries», dedicada a denunciar i insultar els polítics.

És evident, doncs, que per a molts catalanistes la ficció de la superació de totes les contradiccions de la realitat social en la unitat ideal del catalanisme era més important que qualsevol altra cosa, incloent-hi les iniciatives polítiques necessàries per a la realització dels objectius teòrics del moviment. Era, de fet, l'única cosa important de debò, aquella per la qual els catalanistes eren catalanistes.

L'Emergència del Catalanisme d'Esquerres

A finals del segle XIX, apareix un catalanisme demòcrata que aviat va adquirir un gruix considerable i que, a partir del 1901, si no va ser dominant, sí que va ser la veu que més es feia sentir fora de la Lliga Regionalista. En els actes catalanistes, a les planes de les revistes d'associacions i agrupacions, abunden les declaracions que «per ser catalanista s'ha de ser democràtic» i que «el catalanisme és per naturalesa democràtic». De les noves agrupacions i associacions catalanistes que van naixent, cada vegada n'hi ha més que intercalen, entre el nom i l'epítet, l'altre adjectiu «democràtica» o que, si no ho fan d'entrada, ho fan més endavant.

Aquest corrent va ser poc important fins a la creació del Centre Nacionalista Republicà (1904).

El Primer Catalanisme i la Qüestió Obrera

• La propietat és un dret natural.
• Capital i treball han de coexistir amigablement.
• Calia que els obrers catalans no es deixessin entabanar pels partits obreristes.
• «El catalanisme és el moviment que està cridat a buscar solucions a la qüestió social.»
• Ideal de l'«amo conscient», pare dels seus obrers.
• L'«obsessió pedagògica» (compartida amb l'anarquisme): la redempció de l'obrer per l'educació (sortir de la ignorància, arribar a la veritat: el catalanisme). L'ascens social per l'estudi.