El Catalanisme Conservador: Orígens, Lliga de Catalunya i Missatge a la Reina Regent
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,49 KB
El Catalanisme Conservador: Orígens i Desenvolupament
Mentre que a la resta d'estats europeus (França, Anglaterra, les noves Alemanya i Itàlia), el nacionalisme burgès pot liderar un projecte comú, a Espanya aquest paper l'ocuparan els nacionalismes perifèrics. El trobarem primer a les files carlines, que volen restaurar els furs d'origen medieval, el mateix que l'Església i, dins de tendències més liberals, dels republicans partidaris del federalisme.
No hem d'oblidar que a l'últim quart del segle XIX el liberalisme espanyol fracassa en el seu intent d'integrar la burgesia catalana en un projecte comú i en la potenciació d'un nacionalisme català arrelat a la història i les tradicions.
De fet, el catalanisme conservador naixerà de dues tendències: una que neix de la Lliga de Catalunya i que continuarà amb la Unió Catalanista, i una segona més tradicionalista, el vigatanisme. Ambdues acabaran trobant-se en un projecte més ampli: la Lliga Regionalista.
La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent
Alguns membres del Centre Català, com l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner o Àngel Guimerà, abandonarien el partit poc abans de la seva dissolució per crear la Lliga de Catalunya. També s'afegiren a aquesta nova formació membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís –cosí de Jacint Verdaguer–, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Aquest grup, més conservador i proper a la burgesia, va fer un intent semblant al Memorial de Greuges per defensar les seves reivindicacions. Aquesta iniciativa va ser el Missatge a la Reina Regent (1888). El document també defensava una major autonomia per a Catalunya, proteccionisme econòmic i l'oficialitat del català.
L'any següent, la Lliga de Catalunya va dur a terme una campanya en defensa del dret civil català contra el projecte de reforma del Codi Civil que s'estava discutint a les Corts de Madrid. En aquesta ocasió, el govern de l'Estat va accedir a canviar la redacció del Codi Civil, fet que va ser presentat com «la primera victòria del catalanisme».