Catalanisme Polític a Inicis del Segle XX: Esdeveniments Clau

Conceptes Clau del Catalanisme Polític

Candidatura

Fet de presentar-se com a candidat o candidats a unes eleccions.

Caricatura

Representació gràfica de persones, fets, circumstàncies o costums socials que ressalten els trets més característics, amb una clara intenció de burla o de produir un efecte grotesc.

Jurisdicció

Àmbit de competència legal per exercir una autoritat judicial.

Programa

Exposició detallada de les propostes polítiques d’un partit.

Satíric

Text o representació que ridiculitza els defectes, la manera de ser o els vicis d’una persona.

Setmanari

Publicació de periodicitat setmanal.

1. El Tancament de Caixes: Context i Conseqüències

El Tancament de Caixes va ser un moviment de protesta contra la reforma tributària del govern que els comerciants i industrials catalans van considerar discriminatòria. Aquesta protesta fiscal, impulsada principalment pels comerciants i industrials de Barcelona, s'oposava a la política econòmica del govern espanyol.

Va sorgir com a resposta a l’augment de la pressió fiscal imposada pel ministre d’Hisenda, en un intent de sanejar les finances de l’Estat després de la crisi provocada per la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines el 1898. Els empresaris es negaven a pagar el nou impost. Davant la repressió del govern de Silvela i la falta de resultats, la protesta va perdre força.

Va acabar amb la repressió governamental i la derrota dels comerciants, però va ser un factor clau en l’auge del catalanisme polític a principis del segle XX.

2. La Constitució de la Lliga Regionalista i els seus Dirigents

La Lliga Regionalista va ser el resultat de la fusió de les forces catalanistes del Centre Nacional Català i de la Unió Regionalista. Aquest projecte es va poder dur a terme després de la victòria electoral de la candidatura dels «quatre presidents».

Va sorgir pel descontentament de la burgesia catalana amb el sistema polític de la Restauració i com a conseqüència del fracàs del Tancament de Caixes. Els seus objectius principals eren la defensa dels interessos de Catalunya i l’obtenció d’una major autonomia dins l’Estat espanyol.

Dirigents més destacats:

• Doctor Robert
• Enric Prat de la Riba
• Francesc Cambó

3. Fets del Cu-cut!, Llei de Jurisdiccions i Solidaritat Catalana

Els Fets del ¡Cu-Cut! van ser un episodi de violència protagonitzat per oficials de l’exèrcit espanyol que van assaltar i destrossar les redaccions de la revista satírica ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya, tots dos vinculats a la Lliga Regionalista.

La resposta governamental a aquests fets va ser la Llei de Jurisdiccions, que posava sota jurisdicció militar les ofenses contra la nació. Aquesta llei va ser rebutjada per amplis sectors polítics catalans (membres de la Lliga, republicans catalanistes i carlins) que van formar part del moviment de la Solidaritat Catalana.

Causes dels Fets del ¡Cu-Cut!

• Creixement del catalanisme polític: La Lliga Regionalista havia obtingut grans victòries electorals, fet que preocupava els sectors més espanyolistes i militaristes.
• Rebuig de l’exèrcit a les crítiques: Després de la derrota espanyola a Cuba (1898), els militars se sentien humiliats i sensibles a qualsevol burla. El setmanari satíric ¡Cu-Cut! va publicar una caricatura que es burlava de l’exèrcit.

L’Assalt Militar a ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya

Un grup d’oficials de l’exèrcit, armats amb sabres, va assaltar la redacció de ¡Cu-Cut! i posteriorment la del diari La Veu de Catalunya. Van destrossar mobiliari, màquines d’imprimir i documents, però la policia no va intervenir per aturar l’atac. Aquest fet va provocar un gran escàndol polític, ja que demostrava que l’exèrcit actuava impunement contra els catalanistes.

La Llei de Jurisdiccions (1906)

Després de l’incident, el govern espanyol va cedir a la pressió militar i va aprovar la Llei de Jurisdiccions. Aquesta llei establia que:

• Qualsevol ofensa contra la unitat d’Espanya, l’exèrcit o la bandera seria jutjada pels tribunals militars, en lloc de la justícia civil.
• Es limitava la llibertat d’expressió, especialment per a la premsa catalanista i republicana.

Conseqüències Polítiques

Resposta del Catalanisme: La Solidaritat Catalana

La Lliga Regionalista i altres sectors catalanistes van reaccionar promovent la creació de la Solidaritat Catalana. Aquesta coalició, formada per diversos partits carlins, republicans i catalanistes (liderats per la Lliga Regionalista), tenia com a principal objectiu oposar-se a la Llei de Jurisdiccions, tal com es va definir al seu programa electoral. Aquesta coalició va aconseguir un èxit electoral aclaparador a Catalunya.

Radicalització de la Política Espanyola

La Llei de Jurisdiccions va reforçar el paper de l’exèrcit en la política espanyola, fet que va contribuir a la seva intervenció en episodis futurs, com el Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923) i la Guerra Civil (1936-1939).

Conclusió: L'Impacte dels Fets del ¡Cu-Cut!

Els Fets del ¡Cu-Cut! van ser un episodi clau en la política espanyola i catalana del segle XX. L’atac dels militars contra la premsa catalanista va desencadenar una resposta repressiva de l’Estat amb la Llei de Jurisdiccions, però també va impulsar una gran reacció política amb la creació de la Solidaritat Catalana, que va reforçar el catalanisme. Aquesta situació va evidenciar el conflicte latent entre l’exèrcit i el moviment catalanista, una tensió que es mantindria durant dècades.