Catalanisme i Societat al Segle XIX: De la Renaixença al Moviment Obrer

El Catalanisme Polític i Cultural al Segle XIX

Renaixença i Orígens del Catalanisme

• Renaixença cultural: Recuperació de la cultura i la llengua catalana.
• Jocs Florals (1859): Fita clau en la Renaixença.
• Figures clau: Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer.
• Proteccionisme: Base econòmica de suport.

El moviment buscava la descentralització (Pi i Margall, radical, esquerres) i la defensa de la llengua i la política pròpia. El Tancament de Caixes va generar més seguidors.

Ideologia i Figures Destacades

• Valentí Almirall: Tendència d'esquerres.
• Enric Prat de la Riba: Tendència conservadora.
• Torres i Bages: Tendència catòlica.

Plataformes i Organitzacions

• Associació de Joves de Catalunya (1870): Publica obres com La Gramalla i La Renaixença.
• Primer Congrés Catalanista (1880): Defineix l'ideari català (acadèmia de la llengua, codi civil català i Centre Català).
• Centre Català (1882): President Valentí Almirall. Frederic Soler defensa els interessos morals i materials. Lema: "Catalunya, avui, demà i sempre".
• Segon Congrés Catalanista (1883).

Fites i Documents Clau

• Èxits inicials: Defensa dels drets forals (1889, Narcís Verdaguer), Centre Escolar (1886), Lliga Catalanista (1887).
• Memorial de Greuges (1885): Presentat per Valentí Almirall a Alfons XII (que va morir). Primer manifest polític, protestant contra els convenis internacionals (entre UK i França) i altres mesures que no afavorien Catalunya.
• Publicació de Lo Catalanisme (1886): Escrit per Valentí Almirall.
• Unió Catalanista (1891): Agrupa tendències catalanistes per a l'organització i reptes. Idea de Domènech i Muntaner. President: Narcís Verdaguer. Secretari: Prat de la Riba.
• Bases de Manresa (1892): Constitució Regional Catalana, aprovada per la comissió de delegats (25-26-27 de març de 1892). El Govern (Dato) ho va considerar un intent de separatisme, utòpic (com els socialistes) i perillós (com els anarquistes). Domènech i Muntaner va fer el discurs de clausura per la descentralització.

Símbols i Context Internacional

L'himne Els Segadors i la senyera van ser perseguits. (Nota: Es menciona la Carta al Rei dels Hel·lens, Jordi I, sobre Creta, el 1897). Prat de la Riba va publicar La Nacionalitat Catalana el 1906.

Economia i Societat Catalana al Segle XIX

Transformacions Econòmiques i Agricultura

L'economia espanyola es basava en l'agricultura de l'Antic Règim, marcada per la desvinculació i la desamortització. Mentre la resta d'Europa avançava cap a la indústria, l'excedent demogràfic i agrícola, i el sistema Norfolk, Espanya mantenia el guaret, tot i que l'augment de terres i l'excedent van impulsar la indústria.

Industrialització i Energia

Catalunya es va centrar en el tèxtil i la siderúrgia, mentre que el País Basc (PV) es va centrar en la siderúrgia. La indústria va requerir maquinària, transport i comerç.

• Transport: El tren (Barcelona-Mataró). Primeres Lleis del Ferro (1855), que van requerir grans inversions i concessions.
• Energia: Espanya mancava de mines de carbó. Catalunya va aprofitar l'energia hidràulica.

Les Colònies Industrials

Les colònies, basades en l'aigua dels rius, oferien avantatges (aigua gratuïta, habitatge gratuït o barat, tenien de tot) però també inconvenients (llunyania, manca d'aigua a l'estiu). Aquest sistema limitava els moviments obrers.

La Nova Societat de Classes

La societat es va polaritzar entre la burgesia i el proletariat.

Condicions Laborals del Proletariat

Les condicions eren extremadament dures:

• Jornades de 12 a 14 hores de treball.
• Temperatures extremes.
• Treball infantil.
• Salaris baixos.

El Moviment Obrer i la Lluita Social

El proletariat, com a nova classe social, va iniciar la revolució, inicialment desorganitzada i violenta (Ludisme). Les protestes es van dirigir contra la selfactina (1840-1854).

• Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera (1840): Fundada per Munts.
• Vaga General (1855): Del 2 a l'11 de juliol.

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

L'AIT (1864) va introduir dues tendències principals a Espanya:

1. Socialista (Marx i Engels): Defensa la revolució i la lluita de classes.
2. Anarquista (Bakunin): Busca l'abolició de l'Estat.

El 1869, les tendències de Bakunin (Fanelli) van guanyar força. El 1870 es va celebrar el Primer Congrés Obrer Espanyol, que buscava desvincular els sindicats de la política. La FRE (Federació Regional Espanyola) es va establir a Barcelona i Madrid (1870).

L'AIT va ser perseguida per Cánovas durant la Restauració. Després de les diferències entre Marx i Bakunin, el moviment es va reorganitzar amb Sagasta (1881).

• FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola): Successora de la FRE.
• Llei d’Associacions (1887).
• UGT (Unió General de Treballadors, 1888): Vinculada al PSOE.

Tendències Anarquistes

• Anarcocol·lectivistes (Bakunin): Èmfasi en els sindicats.
• Anarcocomunistes (Malatesta i Kropotkin): Ús de la violència.

La Segona AIT (1889), de caràcter marxista, va establir l'1 de maig com a Dia del Treballador (fins al 1914).