Catalunya i Espanya: Industrialització i Canvi Social (S. XIX)

1. Les Transformacions de l'Agricultura

La incorporació de Catalunya a la industrialització va tenir lloc gràcies a les transformacions de la seva agricultura.

Els Efectes de la Reforma Agrària Liberal

Procés de substitució de l'Antic Règim pel sistema capitalista.

Al segle XIX, es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització. Les terres van passar a mans de propietaris amb gran interès a conrear-les per obtenir molta producció.

A Catalunya

• Poca influència de la desamortització perquè les propietats de l'Església i els municipis eren menors; no es va alterar gaire l'estructura de la propietat.
• L'abolició de la vinculació va permetre vendre les terres dels nobles, beneficiant els conreadors.
• Les transformacions de la propietat i la comercialització de la producció van aportar un gran dinamisme a l'agricultura catalana: vinyes, oliveres, arbres fruiters i conreu de cereals (calia importar cereals).

L'Evolució de l'Agricultura a Espanya

Transformació més limitada a causa de:

• Mala qualitat de la terra.
• Males condicions climatològiques.
• Exclusió de l'accés a la propietat dels conreadors més interessats en el conreu.
• Estructura de la terra desfavorable: minifundis (massa petits) i latifundis (els propietaris no els volien conrear).
• Baixos rendiments i pobresa de la població agrària, fet que va frenar el creixement econòmic modern, ja que la gent no es podia incorporar a la indústria i al comerç per la falta de progrés.

Tot i això, la producció agrícola va augmentar, i la població i els recursos alimentaris van créixer. Els cereals van ser el principal producte agrari, sotmesos a una important protecció aranzelària.

2. Creixement Demogràfic i Migracions

Al segle XIX, la població espanyola va créixer considerablement, accelerant-se a partir de 1870. A Catalunya, l'augment de població va ultrapassar el de l'Estat espanyol.

2.1 L'Augment de la Població

El creixement demogràfic es va deure a:

• Descens de la taxa de mortalitat, tot i que la mortalitat infantil va continuar sent elevada.
• Manteniment de la natalitat.
• Millor dieta alimentària.
• Millors condicions higièniques.

La distribució del creixement demogràfic no va ser homogènia: a la perifèria va créixer més que a l'interior. A Catalunya, el procés de transició demogràfica va començar el 1850, afavorit per la immigració.

2.2 L'Increment de la Urbanització

L'augment demogràfic va comportar un increment de la població urbana, sobretot des de finals de la Primera Guerra Mundial fins a la depressió de 1929.

Les grans ciutats (Madrid i Barcelona) van arribar al milió d'habitants.

A les ciutats de les zones industrials també hi va haver un important creixement de població a causa de la seva expansió econòmica.

Tot i la urbanització, la major part de la població vivia al camp, creant un dualisme camp-ciutat.

2.3 Els Moviments Migratoris

La tensió entre l'augment de població i les escasses oportunitats de feina va obligar molts espanyols a emigrar.

Les principals destinacions van ser Amèrica Llatina i/o les ciutats industrials.

A partir de la Primera Guerra Mundial, les migracions van tenir lloc a l'interior d'Espanya i a l'àrea industrial de Barcelona.

Destaquen els importants moviments migratoris interns de Catalunya a causa de l'atracció dels nuclis industrials.

3. Els Inicis de la Industrialització

Al segle XIX, l'economia va continuar sent principalment agrària. Catalunya era l'excepció (era la fàbrica d'Espanya).

3.1 L'Arrencada Industrial

La indústria moderna a Catalunya va ser la indústria cotonera, una activitat nova perquè abans el tèxtil estava vinculat a la llana. Cal destacar la producció d'indianes (teixits de cotó estampats).

El desenvolupament d'aquestes indústries va fer sorgir una burgesia emprenedora i receptiva a les innovacions tècniques.

La Guerra contra Napoleó i l'inici de l'emancipació de les colònies van provocar una desarticulació del mercat.

El 1830 es va reprendre el ritme expansiu.

3.2 L'Era del Vapor

El 1830 va aparèixer la màquina de vapor i es va mecanitzar la filatura; les berguedanes van ser substituïdes per les selfactines.

El 1833 va entrar en funcionament la primera fàbrica que utilitzava l'energia del vapor: la Societat Bonaplata.

La causa de la mecanització va ser la falta de mà d'obra a causa de la incorporació a la feina de les generacions de la Guerra del Francès. Es van substituir els fusos manuals pels mecànics per fer baixar els costos i estimular la demanda.

Els vapors (fàbriques que empraven l'energia del vapor) necessitaven molt de carbó per funcionar. Catalunya va haver d'importar carbó de la Gran Bretanya, i el carbó va influir en la localització de la indústria.

Per reduir costos, les indústries es van situar a prop dels ports: Barcelonès, Maresme i el Garraf (1830-1860).

El 1874 va començar una nova etapa de creixement determinada per la mecanització del tissatge, la renovació dels edificis i l'aplicació de la turbina hidràulica.

3.3 Les Colònies Industrials

El 1869, per estalviar els costos de l'energia, es va recórrer a l'energia hidràulica. La indústria es va desplaçar a prop del Ter i el Besòs, on es van instal·lar colònies.

Les Colònies

• Implicaven molts edificis lluny dels nuclis urbans: escoles, cases, església, centres recreatius.
• S'hi van establir unes relacions socials àmplies, amb el paternalisme dels amos.
• Avantatges: gratuïtat de l'aigua, mà d'obra més barata i menys reivindicativa que la urbana, i alts beneficis fiscals. Aquests avantatges van superar els inconvenients, propiciant-ne una gran difusió.
• Inconvenients: exigien construccions annexes, reduir la producció a l'estiu (falta d'aigua) i el cost del transport de les matèries primeres.

3.4 Altres Sectors Industrials

Hi va haver altres sectors com:

• La química i la metal·lúrgia.
• Activitats tradicionals com la del paper, la farinera o la surera.
• Indústria de fabricació de vins i aiguardents.
• Intents de crear una banca autòctona (1860: Borsa de Barcelona).

3.5 Les Característiques de la Indústria Catalana

Característiques de la Indústria Catalana

• Indústria lleugera.
• Calia poc capital per obrir-les: capitals familiars, petites i mitjanes empreses.
• Forte dependència dels proveïments exteriors (el port de Barcelona era el port d'entrada de mercaderies).

Va haver de fer front a:

• L'escassa capacitat de compra dels consumidors espanyols (per això volien el proteccionisme).
• La quantitat de recursos que absorbia la Hisenda Pública.
• L'absència de carbó i d'aigua de qualitat.

4. El Ferrocarril i el Mercat Interior

Va representar una revolució tant per la rapidesa com per la notable reducció del cost del transport.

Va destacar per la seva regularitat i la seva seguretat.

4.1 La Construcció de la Xarxa Ferroviària

A mitjans del segle XIX, es va iniciar la construcció de la xarxa del ferrocarril.

• 1848: Primer tram de la xarxa inaugurat (Barcelona-Mataró).
• 1855: Llei General de Ferrocarrils, que va obrir una etapa d'intensa construcció.
• 1866: La crisi financera va aturar les construccions.
• 1876-1885: Es van reprendre les construccions.

La construcció sempre va dependre de l'Estat, que oferia subvencions a les companyies. Van entrar empreses estrangeres a construir algunes línies; a Catalunya, es van trobar alguns inversors autòctons.

4.2 Les Limitacions de la Construcció

Limitacions:

• Estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, amb l'objectiu de consolidar un estat centralitzat.
• Amplada entre carrils superior a les línies europees, fet que va dificultar la comunicació de certes regions i els intercanvis amb la resta d'Europa.
• Llibertat de les companyies constructores per importar els materials sense cap aranzel, cosa que va fer que els materials provinguessin de l'estranger i el sector siderúrgic no evolucionés.

4.3 Ferrocarrils i Industrialització

La xarxa ferroviària va ser una ocasió perduda per a la industrialització.

Els problemes de la siderúrgia espanyola per poder aportar els materials per a construir la xarxa ferroviària van fer que, sense la franquícia aranzelària, la xarxa no s'hagués pogut construir.

Efectes positius de la construcció del ferrocarril:

• Va permetre transportar moltes mercaderies sense tracció animal.
• Van caldre menys animals, es van destruir menys pastures i camps per alimentar-los, i va augmentar la població espanyola amb els aliments estalviats.
• Va articular un mercat interior.

5. L'Explotació dels Recursos Miners

Entre 1874 i 1914, es va produir l'explotació dels jaciments miners d'Espanya.

L'extracció va tenir uns efectes molt pobres en l'economia espanyola.

5.1 L'Expansió Minera

S'explica gràcies a tres factors:

• Augment de la demanda internacional.
• Avenços de les tècniques d'explotació.
• Nova legislació minera: la llei va permetre cedir les concessions mineres a companyies privades perquè l'Estat obtingués ingressos extraordinaris. Moltes explotacions van quedar en mans de capital estranger.

Entre 1870 i 1913, van créixer les concessions per explotar jaciments de coure, mercuri i zinc.

Els recursos miners del subsòl català no van ser gaire adequats per a les necessitats de l'època, ni gaire abundants.

La Mineria del Carbó i el Ferro

Va destacar la mineria del carbó i el ferro a:

• Hulla o carbó (Astúries): Poca qualitat i costos d'extracció elevats, poca competitivitat (calien aranzels).
• Ferro (Biscaia): Ferro de molta qualitat, moltes societats mineres, grans exportacions i molts guanys.

6. La Industrialització a Espanya

El Retard de la Industrialització a Espanya

A Espanya, van predominar les indústries alimentàries, amb un pes reduït de la indústria en l'economia espanyola.

Catalunya va concentrar una quarta part de la indústria espanyola.

La industrialització es va retardar a Espanya a causa de:

• La permanència d'una agricultura endarrerida i poc rendible.
• La inexistència d'un mercat interior.
• La manca d'una xarxa de transports i comunicacions.
• La posició geogràfica d'Espanya, allunyada dels nuclis europeus.

A la segona meitat del segle XIX, hi va haver una certa transformació industrial a Espanya, reduint-se el pes de la indústria alimentària a favor del sector tèxtil i de béns de consum.

7. Canvi Energètic i Diversificació Industrial (1870-1930)

7.1 Canvi Energètic i Avenços Tecnològics

L'ús de l'electricitat i la possibilitat de poder traslladar-la van facilitar la mecanització i la producció industrial.

L'avenç de l'electrificació es va fer en dues grans etapes:

• 1880-1914: Electricitat restringida a l'enllumenat.
• 1914-1930: Electricitat a la indústria.

A Catalunya, a partir de 1914, va triomfar la hidroelectricitat, aprofitant el corrent dels rius Ebre, Noguera Pallaresa i Segre ("La Canadenca", energia elèctrica de l'aigua per a les indústries).

Van destacar altres innovacions com el petroli, l'automòbil i els motors, el telègraf, el telèfon, la ràdio i el desenvolupament dels transports urbans (tramvies, ferrocarrils).

7.2 La Difusió de la Indústria a Espanya

La indústria es va escampar per tot l'Estat.

Madrid es va convertir en la tercera regió industrial, després de Catalunya i Euskadi.

7.3 El Nou Dinamisme a Catalunya

La base industrial de Catalunya es va diversificar en part, gràcies a l'associació amb empreses estrangeres, fet que va aportar dinamisme.

Van destacar les indústries químiques (Societat Anònima Cros), les metal·lúrgiques, les elèctriques (Elèctrica de Flix) i les mecàniques (La Maquinista Terrestre i Marítima).

Es va crear un dens teixit industrial.

8. Comerç Exterior i Intervenció de l'Estat

8.1 L'Augment dels Intercanvis

En l'evolució dels intercanvis, van destacar dues etapes:

• 1815-1850: Creixement modest i sostingut.
• 1850-1900: Creixement més elevat.

La pèrdua de les colònies americanes va reorientar el mercat espanyol: Espanya va proveir de certs productes a França i Anglaterra i en va importar d'altres.

8.2 Proteccionistes i Lliurecanvistes

Dues postures enfrontades van generar debats econòmics:

• Proteccionistes: Partidaris de posar aranzels que encarississin l'entrada de productes estrangers per tal de desenvolupar la producció interna.
• Lliurecanvistes: Defensaven la lliure entrada de productes estrangers amb l'argument que comportava una especialització profitosa.

Catalunya sempre va defensar el proteccionisme.

La política aranzelària dels diferents governs va variar seguint les pautes d'Europa:

• Fins al 1870: Lliurecanvi.
• Després del 1870: Proteccionisme.

S'ha dit que el proteccionisme va ser una de les causes de la feblesa del desenvolupament industrial, però això no és del tot cert, ja que hi van existir altres factors.

Resum Esquemàtic: Societat i Moviments Socials al Segle XIX

1. Cap a una Societat de Classes i Urbana

Nova Organització Social

Amb els principis del capitalisme, van desaparèixer les rendes senyorials pagades pels pagesos a la noblesa i l'Església.

Es van anul·lar els drets senyorials, el delme i les rendes pròpies de la societat estamental.

Al llarg del segle XIX, va sorgir una nova estructura social amb dues classes: propietaris (de la terra, empreses o capital) i treballadors (que treballaven a canvi d'un salari).

La propietat va esdevenir l'element diferenciador de les posicions socials.

Pel que fa a l'economia, l'economia de mercat va permetre que tot es pogués vendre o comprar, basant-se en el contracte i el mutu acord. Els tres elements fonamentals eren:

• Renda de la terra: Pagament per utilitzar una propietat aliena.
• Benefici: Rendiment de la inversió.
• Salari: Pagament del treball.

L'augment del poder de la burgesia es va deure a la consolidació de la propietat privada i l'aparició de noves activitats econòmiques.

La noblesa i l'Església van veure disminuir el seu poder (van perdre preeminència i capacitat econòmica).

Es van obrir possibilitats als artesans, petits comerciants, funcionaris i professionals.

El sector agrari va mantenir una importància considerable i va formar un grup de pressió.

Expansió de les Ciutats

L'increment de la població urbana va fer que Barcelona i Madrid es constituïssin com a grans ciutats.

Aquest creixement va ser inferior al d'altres zones industrialitzades a causa de l'escassa industrialització del territori espanyol i la majoria de la població rural.

Es van produir importants moviments migratoris de les zones rurals i d'altres províncies espanyoles cap a zones urbanes i industrials.

Cap al 1900, Barcelona es va annexionar Gràcia, Sant Andreu, Sants, etc., esdevenint una gran metròpoli.

El creixement de les ciutats va provocar problemes d'habitabilitat i sanitat:

• Falta d'habitatges.
• Falta d'espai per la presència de les muralles.
• Necessitat d'aigua potable.
• Necessitat de recollida de deixalles.
• Necessitat de serveis de clavegueram.

Això va provocar malalties infeccioses i epidèmies. Les ciutats van començar projectes de reforma.

Barcelona i Madrid van obrir carrers amples i avingudes, va aparèixer el ferrocarril que enllaçava diferents ciutats, va aparèixer l'enllumenat públic de gas, es van construir clavegueres i xarxes de distribució d'aigua corrent, i es van construir edificis més alts i distribuïts en habitatges de diferents categories, tot això representant avenços en la nova societat.

A Barcelona, es va lluitar per enderrocar les muralles i ampliar la ciutat (Eixample).

Ildefons Cerdà va dissenyar i dur a terme l'Eixample entre el 1854 i el 1859. Amb aquest pla, la ciutat va guanyar espai i salubritat, i es van construir edificis modernistes.

2. Les Noves Classes Dirigents

2.1 El Poder de la Noblesa

El triomf del poder liberal moderat va permetre el manteniment del poder nobiliari en transformar els antics senyors en propietaris de les terres, cosa que va perpetuar la seva preeminència social.

• Petita noblesa: Va patir un deteriorament econòmic i social, associant-se al carlisme, sobretot en llocs rurals.
• Els propietaris agrícoles: Proponents de l'aristocràcia, van formar l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre per defensar els interessos agraris.
• Gran Noblesa: Va conservar la majoria de les terres, convertides en propietat privada, i en va adquirir de noves en el procés desamortitzador.

A mesura que avançava el segle, els patrimonis van disminuir, ja que es van endeutar i consumir les seves propietats. Les fortunes dels industrials i comercials van esdevenir molt superiors a les nobiliàries.

El poder i la influència nobiliàries no provenien només de la seva riquesa; en el període isabelí, formaven part de les camarilles i així obtenien privilegis. Molts formaven part de l'alta oficialitat de l'exèrcit o eren membres del Senat.

2.2 La Gran Burgesia

La revolució liberal va formar una burgesia vinculada als negocis, beneficiària de les transformacions socials, econòmiques i polítiques.

El grup més dinàmic estava constituït per un nucli restringit connectat als nous centres de poder, a les professions liberals i al capital estranger. Havien augmentat les seves fortunes amb concessions estatals o amb operacions de crèdit i borsa, o invertint en Deute Públic.

Molts burgesos es van dedicar a la inversió en terres i es van anar convertint en rendistes.

La burgesia provenia del nord del país, però el seu centre de residència era Madrid (centre dels negocis i del poder).

2.3 La Burgesia Industrial Catalana

Entre 1838 i 1868, va ser el moment d'esplendor de la burgesia catalana, tot i que ocupava un lloc secundari a nivell estatal.

Provenien de famílies dedicades a negocis mercantils, industrials del cotó i el ferro, propietaris de finques urbanes, i una nova generació d'"indians". Destaquen noms com Güell i Bonaplata.

Tenien un pes considerable i determinant, sobretot a l'àrea de Barcelona.

La burgesia es va agrupar en la defensa dels seus interessos:

• 1826: Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó.
• 1847: Es va transformar en Junta de Fàbriques.
• 1869: Va néixer una nova organització que acabaria formant el 1889 el Foment del Treball Nacional.

Aquesta última, juntament amb la Cambra de Comerç (1886), van dominar la vida econòmica catalana.

Volien aconseguir una política proteccionista per a la indústria, però el seu escàs poder econòmic i la seva localització perifèrica van dificultar que aquesta burgesia desenvolupés un model de societat industrial diferent del capitalisme agrari que propugnava la burgesia terratinent.

2.4 Classes Mitjanes

Constituïen una franja intermèdia de nombre reduït entre els poderosos i els assalariats.

Eren: propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, treballadors públics, professionals liberals (relacionats amb lleis, construcció/immobiliària i amb la salut). La seva riquesa era molt menor a la de les classes dirigents.

La seva expansió va anar unida al desenvolupament urbà, al creixement de l'administració i dels serveis.

Les classes mitjanes compartien l'estil de vida amb els grups poderosos.

Ideològicament, eren conservadors i defensaven l'ordre i la propietat.

2.5 Vida Social Burgesa

La burgesia va aportar innovació, noves formes jurídiques i polítiques que articulaven l'Estat i els diners.

La noblesa aportava el prestigi i el reconeixement públic.

Molts burgesos van voler ennoblir-se, aconseguint un títol, per exemple, Joan Güell, comte.

El pes dels terratinents agraris va consolidar un model de burgès rendista.

Només a Catalunya, la puntualitat, l'austeritat i l'estalvi eren valors predominants.

Els diners van acabar definint la categoria social.

Les formes d'oci es van comercialitzar:

• 1844: Societat del Liceu.

Van aparèixer jardins d'esbargiment, cafès, balls... El Passeig de Gràcia es va convertir en el passeig de moda.

L'Església va seguir sent dominant, encara que part dels treballadors presentaven una actitud anticlerical.