Catalunya durant la Monarquia Hispànica: institucions i conflictes

Catalunya perd pes econòmic i social a causa del desplaçament del comerç del Mediterrani a l'Atlàntic. La Monarquia Hispànica tenia 3 institucions: Virrei, Consell d'Aragó i l'Audiència.

• Virrei:

  representant directe del rei i cap general de l'exèrcit, poder limitat per les Constitucions catalanes.

• Consell d'Aragó:

  òrgan de enllaç entre el rei i el virrei que actuava com a assessor del rei en temes relacionats amb la Corona d'Aragó.

• Audiència:

  era la màxima institució judicial.

El Pactisme limitava el poder del rei, les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent eren les més importants.

• Corts:

  3 estaments: militar, civil i eclesiàstic. Elaboraven lleis catalanes.

• Generalitat:

  4 membres, 1 diputat i 1 oïdor. Recaptació d'impostos i vetllar pel compliment de les Constitucions.

• Consell de Cent:

  100 prohoms. Òrgan de govern a Barcelona.

Duc d'Olivares volia el model de contribucions castellà: no limitava les aportacions fiscals a la corona i feia l'Unió d'Armes. La Guerra dels Segadors va acabar amb la guerra de la monarquia hispànica i França, i els 10.000 soldats es van quedar a Catalunya amb l'obligació d'allotjar-los i mantenir-los. La pressió econòmica i els excessos de soldats van provocar molts enfrontaments, això va provocar l'aixecament camperol (Corpus Sang). Pau Claris va reconduir la protesta social contra el duc d'Olivares. Les institucions catalanes van quedar sota protecció de Lluís XIII.

Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir i el nord de la Cerdanya van passar a França pel Tractat dels Pirineus. La Guerra dels Segadors va passar de revolta social a política.

Motius de tensió: cost de l'allotjament de tropes, males collites i la plaga de llagosta, tot això va provocar la Revolta dels Gorretes: component antisenyorial i antioligàrquic, protestaven contra l'obligació d'allotjar i contra l'exempció del pagament d'impostos dels privilegiats.

Noblesa per pes polític però mantenien poder econòmic i jurisdiccional. La servitud va desaparèixer per la Sentència Arbitral de Guadalupe.

L'agricultura era l'activitat principal, en una masia de Catalunya Vella: cereals, ordi, vinya i fruita seca. Tècniques i estris força rudimentaris. Pagesos rics: propietaris directes de la terra, tenien contractes de llarga durada (emfiteuta). La majoria de pagesos eren petits propietaris, petits emfiteutes, masovers. Barcelona, Perpinyà, Lleida i Girona superaven els 1000 focs. Barcelona va augmentar els artesans: sastres, sabaters, llibreters. La pirateria perjudicava el comerç mediterrani a Sevilla i el terrestre pel bandolerisme.