Catedral de Santiago de Compostela: Anàlisi i influències

CONTEXT

La catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1211) és l'obra mestra del Romànic espanyol i la més evolucionada i monumental de les esglésies de peregrinació europees. De fet, hauria de classificar-se com una obra mestra deL Romànic francès, per la seva planta tan semblant a la de Sant Serni (Sant Saturnino) de Tolosa. La seva construcció comença en 1075, s'interromp en 1105 i es reinicia en 1117 pel bisbe Diego Gelmírez (de cultura francesa), que va reparar, abovedó i va fortificar l'obra anterior de l'edifici.

ANÀLISI FORMAL

La planta és de creu llatina amb un cos longitudinal de tres naus: la central coberta per volta de canó amb arcs faixons que la divideixen en deu trams. les laterals amb voltes d’aresta. El transsepte està totalment envoltat per naus col·laterals i ofereix l’aspecte d’una autèntica basílica. L’amplada de la nau central (8,10 metres) és el doble que cadascuna de les laterals (4 metres), idèntica proporció que tenen les naus del transsepte.

DESCRIPCIÓ FORMAL

La capçalera de la catedral es d’àmplies dimensions i s’organitza en un únic absis cobert per volta de Quart d’esfera, que està envoltat per la girola que està coronada per cinc capelles radials d’elles la central de planta quadrada i a l’exterior es tanca amb testera plana. L’espai interior del temple està organitzat de manera que els fidels poguessin accedir a la catedral per la portada dels peus i recórrer fins arribar a la girola. Planta de creu llatina i de pelegrinatge té deambulatori i 9 absidioles la central es quadrada 3 naus al eix i 3 al transsepte i 4 portes d’accés.

ANÀLISI SIMBÒLIC

Va simbolitzar lla importància d’una ciutat on e stroba situat el sepulcre d’un dels dotze apòstols de crist, la mateixa planta de l’esglesia es una imatge de la creu de crist, d’altra banda també simbolitza la perfecció el desenvolupament del regne astu-lleonès.

MODELS I INFLUÈNCIES

Els models d’inspiració son francesos, destaquen sant martí de taurs, també té com a referencia algunes construccions espanyoles com sant isidor de lleó, son construccions coetànies.