Les causes i conseqüències de la Gran Depressió de 1929

Les causes de la Gran Depressió

Un seguit de factors van transformar la crisi borsària en una recessió d'una gravetat sense precedents. Les principals causes van ser:

• Sobreproducció industrial: Va començar abans de l'enfonsament de la borsa. Diferents indicadors de l'activitat industrial mostren que el ritme de creixement es desaccelerava als EEUU.
• Crisi de liquiditat: La manca de recursos monetaris per fer front al pagament dels deutes com a conseqüència del crac de la borsa va afavorir l'expansió de la crisi. La caiguda de les accions va generar una cadena d'impagaments i moltes indústries varen tancar. La necessitat de liquidar va forçar la retirada d'inversors a Europa i la cancel·lació de crèdits; el desig de vendre a qualsevol preu va accelerar la caiguda dels preus (deflació).
• Caiguda del consum: Provocada per l'atur i la por que la situació econòmica empitjoraria. Es va produir una disminució de la capacitat adquisitiva dels qui havien invertit en borsa i estaven afectats, por de ser acomiadat de la feina i factors com la caiguda dels preus agraris i l'endeutament.

Crisi bancària i industrial

La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van provocar que la crisi de la borsa afectara tots els sectors de l’economia. El primer fou el sistema bancari, amb els deutors que no podien pagar els préstecs i la pèrdua d’accions en borsa. La població intentà retirar els diners, però no pogueren perquè no hi havia recursos monetaris als bancs. Molts bancs tancaren i milions de famílies s’arruïnaren.

Els bancs reduïren els crèdits per a la indústria i el consum, fet que va impedir que es pagaren deutes i es mantinguera el consum. Es reduïren les inversions per por a no trobar compradors. El consum va descendir i així van augmentar els estocs i van baixar els preus, provocant la crisi industrial. Desaparegueren milers d’empreses i es va reduir la producció.

Conseqüències socials de la depressió

La caiguda de l’activitat industrial suposà un augment de l’atur. La depressió tingué conseqüències socials greus: pobresa, molta gent va perdre la llar i vivia dels ajuts de l’Estat, i altres hagueren de proletaritzar-se. La desocupació agreujà la contracció de la demanda perquè els aturats no consumien i els ocupats preferien estalviar. La disminució de la demanda feu baixar altra vegada la producció industrial i agrícola.