Causes de la Descolonització: Factors i Conseqüències

Factors Externs de la Descolonització

La Crítica Anticolonial

L'oposició al règim colonial sorgeix gairebé des dels inicis de la colonització europea, incrementant-se a mesura que el món occidental va tenir un major accés a les llibertats. Des del socialisme, es condemna el principi d'imposició d'un poble sobre un altre.

L'Actitud dels Intel·lectuals i dels Cercles Religiosos

L'acció missionera va denunciar els abusos i la submissió de les poblacions indígenes, mitjançant encícliques com Pacem in Terris (promulgada l'11 d'abril de 1963 per Joan XXIII) o Populorum Progressio (del 26 de març de 1967, de Pau VI), en les quals es donava suport, més decididament, a la causa de l'emancipació.

La Condemna del Socialisme

Des dels inicis del moviment socialista, es van fer patents les discrepàncies. Si bé els principis del socialisme eren incompatibles amb la pràctica colonial, no van faltar els qui veien en el colonialisme el brou de cultiu per a ulteriors revolucions socialistes. Altres, però, també veien que, malgrat tot el dolent, el colonialisme podria resultar avantatjós per als sotmesos.

Causes de la Descolonització

Afebliment Econòmic i Militar de les Grans Potències

Durant els quatre anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la majoria de les empreses amb negocis fora d'Europa es van arruïnar i molts mercats es van perdre. Les indústries francesa i britànica de després de la guerra no estaven en condicions d'atendre els seus interessos extraeuropeus; el seu lloc va ser ocupat a l'Àsia pel Japó i en altres indrets pels Estats Units. Les economies francesa i britànica comencen a dependre de l'economia nord-americana.

Desig d'Autodeterminació

A l'afebliment econòmic i militar de les grans potències colonials s'uneix l'aspiració universal de tots els pobles a determinar la seva pròpia vida nacional, a recuperar les peculiaritats de la seva cultura i a intervenir en la vida internacional.

Expansió Demogràfica

Al procés descolonitzador, hi va contribuir l'expansió demogràfica dels continents dominats per Europa. El 1900, la població mundial era de 1.500 milions d'habitants; 390 milions eren europeus. El 1950, la població del globus arribava a 2.500 milions d'habitants, però Europa només havia passat a tenir-ne 550 milions. Àsia en tenia 1.350 milions i els altres continents també n'havien experimentat un augment espectacular.

Els Mitjans de Comunicació

La premsa, la ràdio i el cinema han apropat tots els pobles de la Terra. Els pobles colonials han pogut conèixer l'existència de nivells de vida, a les metròpolis, molt superiors als seus. És lògic que somiessin assolir-los a través de l'adquisició d'una personalitat independent.