Causes, Desenvolupament i Impacte de la Gran Guerra

Rivalitats Polítiques: Causes PGM

Dos bàndols es disputaven l'hegemonia continental:

• La Triple Aliança, formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
• La Triple Entesa, formada per Gran Bretanya, França i Rússia.

França estava enfrontada amb Alemanya, mentre que Gran Bretanya se centrava en la seva activitat econòmica i política. Rússia i Àustria-Hongria es discutien per l'expansió territorial i econòmica cap a la zona dels Balcans, arran de la retirada dels turcs, que va provocar l'expansió de Sèrbia. Itàlia es va passar a la Triple Entesa per conveniència i per la rivalitat amb Àustria.

Causes Econòmiques de la PGM

Gran Bretanya posseïa moltes colònies. Alemanya creixia i volia colonitzar terres per expandir-se amb el propòsit d'aconseguir el paper hegemònic en el món colonial.

Causes Ideològiques i la Pau Armada

Les rivalitats polítiques i econòmiques entre potències van generar un cúmul de tensions que va fer que les potències europees es rearmessin i augmentessin les despeses militars, però sense lluitar. Aquest període es coneix com la Pau Armada.

Antecedents i Crisi Prèvia a la PGM

• Crisi del segle XX: França i Gran Bretanya són rivals d'Alemanya per la qüestió del Marroc. Alemanya es va oposar dos cops a la política colonial al Magrib.
• Guerres Balcàniques: L'any 1912 Turquia és derrotada per Sèrbia, Grècia i Bulgària. Quan la derrota conclou, aquests es reparteixen els territoris. L'any 1913 Sèrbia, Grècia, Romania i Turquia s'enfronten amb Bulgària. Rússia va a favor de Sèrbia i Àustria en contra. Això provoca la formació de l'estat Albanès. La solució no havia satisfet ningú i la tensió i els enfrontaments quedaven en l'aire.

L'Esclat de la PGM: Assassinat i Ultimàtum

L'any 1914 un terrorista mata l'hereu de la corona austrohongaresa. Àustria acusa Sèrbia de donar suport al grup terrorista anomenat la Mà Negra. Àustria envia un ultimàtum a Sèrbia exigint una sèrie de coses que Sèrbia no accepta. Els austríacs declaren la guerra a Sèrbia. Els russos, aliats dels serbis, van mobilitzar el seu exèrcit a les fronteres d'Alemanya i Àustria, la qual cosa va fer que Alemanya se sentís agredida i li declarés la guerra a Rússia i França. Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya el 4 d'agost quan els alemanys van atacar França amb la invasió de Bèlgica.

Primera Fase de la Guerra (1914-1916)

En el Front Occidental, la invasió d'Alemanya a Bèlgica (1914) formava part del Pla Schlieffen. Aquest pla estratègic, posat en pràctica pel general Moltke, pretenia derrotar França i forçar Gran Bretanya a pactar un acord. Els alemanys van obligar França i Gran Bretanya a retirar les seves tropes, però França els va vèncer en la Batalla del Marne (1914).

En el Front Oriental, Rússia va agafar la iniciativa l'any 1914 envaint Alemanya pel nord, mentre els austríacs penetraven en territori rus i serbi. L'exèrcit rus es va retirar per la derrota de Tannenberg.

Guerra de Trinxeres i Grans Batalles

Al 1915, diverses ofensives intentaven trencar el Front Occidental, però no ho van aconseguir. La línia de front no es movia i els exèrcits van quedar atrinxerats. Aquesta fase es caracteritza per dues grans batalles:

• La Batalla de Verdun (1916): Els francesos van aturar l'ofensiva alemanya amb un cost de 450.000 baixes alemanyes i 550.000 franceses.
• La Batalla del Somme (1916): Intenten fer retrocedir els alemanys amb un cost de 450.000 baixes alemanyes, 400.000 britàniques, 200.000 franceses i cap modificació en la línia de front.

L'any 1915 Itàlia entra en guerra i obre un nou front, on l'any 1917 és derrotada a la Batalla de Caporetto. L'any 1915, al Front Oriental, Alemanya atura l'ofensiva russa i avança territori rus endins.

Guerra Naval i Colonial

Britànics i alemanys intenten el bloqueig marítim de l'enemic per tallar les fonts d'aprovisionaments, ja que Alemanya posseïa submarins molt destructius. El maig de 1915 un submarí alemany va enfonsar el vaixell Lusitània, on hi havia molts ciutadans nord-americans. Aquest fet es va repetir molt i els EUA van forçar els alemanys a suspendre les activitats submarines durant 2 anys. Els alemanys van tornar a utilitzar els submarins per debilitar el poder britànic i impedir l'arribada del suport nord-americà.

Segona Fase de la Guerra (1917-1918)

L'Oposició a la Guerra

L'any 1917 apareixien les primeres manifestacions de desmoralització i esgotament, tant dels soldats com de la població civil. Com a conseqüència, es van produir desercions de soldats, manifestacions pacifistes, vagues i amotinaments militars.

Retirada de Rússia i Entrada dels EUA

El 1917 els EUA entren en guerra. Els nord-americans donaven suport econòmic i material al bàndol franco-britànic, la qual cosa irritava Alemanya. L'any 1917 els alemanys atacaven tots els vaixells que anaven a Gran Bretanya, per això els EUA van decidir entrar en la guerra.

Les Darreres Ofensives i el Final

L'any 1918, els alemanys van atacar per via submarina i terrestre al Front Occidental. El suport naval nord-americà va derrotar el dels alemanys. La darrera ofensiva alemanya va succeir en la Segona Batalla del Marne (1918), on els EUA van ajudar amb les seves tropes. Aquest fracàs per a Alemanya va donar com a resultat la fi de la guerra. Això va suposar la descomposició de l'Imperi Austrohongarès i la caiguda del règim imperial alemany, degut a la posició política formada per liberals i socialdemòcrates i la protesta d'una població empobrida per la guerra.

Conseqüències Polítiques i Territorials

Els 14 Punts de Wilson

L'any 1918 Wilson va publicar els seus 14 Punts. En el document es proposava una pau que es pogués acordar per tots els països. Aquesta pau proposava mesures econòmiques i polítiques.

El Tractat de Versalles (1919)

El 1919 Alemanya accepta el Tractat de Versalles, que inclou mesures polítiques i econòmiques. El tractat obligava Alemanya a:

• Lliurar les colònies en forma de mandats.
• Reduir l'exèrcit fins a 100.000 homes.
• Reconèixer ser la culpable de l'esclat de la guerra.

Altres Tractats de Pau

Els altres tractats redactats en la Conferència de Pau de París confirmaven la desaparició dels Imperis Austrohongarès, Rus i Turc. Amb aquesta descomposició apareixen les repúbliques d'Àustria i Hongria.

El Nou Ordre Internacional: Societat de Nacions

L'any 1920 es va crear la Societat de Nacions, la qual era una assemblea de països sobirans que havia de garantir la cooperació internacional i resoldre, mitjançant la diplomàcia pública, els conflictes internacionals.

Conseqüències Econòmiques i Socials

Impacte Econòmic Durant la Guerra

Les economies dels estats durant la guerra van canviar. Els EUA i el Japó van passar a controlar una part dels mercats que abans dominaven Gran Bretanya, França i Alemanya. El centre financer mundial es va desplaçar de Londres a Nova York. Els països aliats es van endeutar amb els EUA.

Conseqüències Econòmiques Postguerra

La guerra va deixar un paisatge devastat:

• 5000 km de vies fèrries i uns 300.000 edificis destruïts.

Les reparacions de la guerra van ser un dels aspectes més conflictius. Europa va patir un procés de reconversió industrial. Cap país europeu va recuperar el ritme econòmic fins al 1923.

Conseqüències Socials

El cost humà i social va ser immens:

• 10 milions de soldats morts.
• 30 milions de ferits i mutilats.
• Una gran reducció de la natalitat.
• La incorporació de la dona al treball.