Causes de la Primera Guerra Mundial: Nacionalisme i Conflictes

La Conferència de Berlín havia intentat establir mesures d'acord i arbitratge entre els imperis, però l'ascens de potències com Alemanya va reobrir els conflictes entre els països europeus. Al principi del segle XX, el Marroc va ser l'escenari principal d'enfrontaments.

Les potències europees també van adoptar posicions nacionalistes, exacerbades per la defensa dels seus interessos a Europa i en els imperis colonials. En l'ascens dels nacionalismes es barrejaven les aspiracions d'independència d'alguns pobles europeus que volien alliberar-se de la tutela dels vells imperis tradicionals. Com a conseqüència, l'Imperi Turc es va convertir en un focus d'importants tensions internacionals. Els francesos i els alemanys s'enfrontaven a causa de l'ocupació alemanya de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena arran de la guerra francoprussiana. Finalment, hi havia una rivalitat entre el Regne Unit i Alemanya pel control comercial i econòmic d'Europa i de les rutes mercantils.

Com a conseqüència de la decadència de l'Imperi Turc, Àustria-Hongria aspirava a expandir-se als Balcans. Ara bé, s'enfrontava a les ambicions de Sèrbia i de l'Imperi Rus, que també volien augmentar la influència i ocupar els estrets del Bòsfor i els Dardanels, que havien de permetre obrir els seus dominis al mar Mediterrani. Això va provocar dues guerres (1912 i 1913) que encara van empitjorar més la situació.

Les potències es van llançar a un complex sistema d'aliances militars per a preparar-se per a un possible enfrontament. El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança.

El malestar entre les grans potències va originar una carrera d'armaments. Els Estats van invertir grans quantitats de diners a fabricar armes, a construir vaixells de guerra i a entrenar les tropes. L'assassinat de l'arxiduc austríac Francesc Ferran va ser l'espurna que va incendiar Europa, però les causes del conflicte s'havien anat forjant durant dècades.