Causes de l'Imperialisme i la Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,84 KB

L'Expansió Imperialista: Causes i Context (1870-1914)

Els països europeus, aprofitant la superioritat econòmica, tècnica i militar, es van llançar a dominar la resta del món, especialment zones sense Estats organitzats. Entre el 1870 i el 1914 van ocupar territoris, principalment a Àfrica i Àsia, i van crear imperis colonials.

Causes de l'Imperialisme

Interessos Econòmics

Els països industrialitzats d’Europa necessitaven buscar nous mercats, comprar primeres matèries i invertir capitals. Aquests interessos es poden resumir en:

  • Vendre l’excedent de la seva producció industrial.
  • Comprar primeres matèries (carbó, ferro, cotó, cautxú) i productes colonials (sucre, xocolata, te) al preu més barat possible.
  • Invertir els excedents de capitals en llocs fora d’Europa.

Una Població Europea en Ascens

Els canvis econòmics al llarg del segle XIX van donar com a resultat un gran augment de la població europea, que el 1900 va arribar a 450 milions d’habitants.

La Rivalitat entre les Potències

L’expansió imperialista també la va provocar el desig d’ampliar les zones d’influència de cadascuna de les potències industrials, com a forma d'augmentar el seu poder polític i d’obstaculitzar l’expansió de les competidores.

El Mite de la Raça

Les causes profundes de l’imperialisme no es poden entendre sense les concepcions racistes i nacionalistes. La idea d’una raça blanca superior, els atributs d’intel·ligència i laboriositat de la qual la legitimaven per imposar-se sobre les altres, es va donar per feta.

El Context: La Segona Revolució Industrial

Al final del segle XIX el món sencer va entrar en una nova fase del procés d’industrialització. És l’anomenada Segona Revolució Industrial, en la qual l’Europa occidental i els Estats Units es van convertir en economies industrialitzades.

Innovacions en la Producció i Finances

Nova Organització de la Producció: Taylorisme

L’any 1903, Taylor va revolucionar els mètodes de producció inventant l’organització científica del treball o *taylorisme*. Aquests nous mètodes de treball es basen en la cadena de producció, en la qual cada obrer fa una part molt concreta del procés productiu.

La Banca i la Concentració Empresarial

Les altes inversions de capital que requerien les innovacions tecnològiques van estimular la relació entre banca i indústria: els bancs es van dedicar a finançar el procés industrial.

Domini del Comerç i les Finances Internacionals

Al final del segle XIX, els països industrials dominaven el comerç mundial. Europa acaparava la meitat de les exportacions del món i absorbia tres quartes parts de les importacions.

Entradas relacionadas: