La Cèl·lula Eucariota: Detalls de la Membrana Cel·lular

Estructura i Funcions de la Membrana Plasmàtica

La Membrana Plasmàtica: Definició i Model

La membrana plasmàtica és una làmina fina de 75 Å que envolta la cèl·lula i la separa del medi extern. Permet moviments i deformacions de les cèl·lules. Presenta la mateixa estructura en totes les cèl·lules i orgànuls membranosos.

El model proposat per Singer i Nicholson, conegut com el Model del Mosaic Fluid, postula que la membrana és una doble capa de lípids, associats a proteïnes. Segons aquest model, la membrana és asimètrica, la qual cosa significa que la superfície interna i externa tenen funcions diferents i poden presentar molècules diferents.

Components de la Membrana Plasmàtica

Lípids de la Membrana

Els lípids que constitueixen la membrana són: fosfolípids, fosfoesfingolípids, glicolípids i colesterol. Aquests lípids confereixen fluïdesa i permeabilitat a la membrana, permetent el seu desplaçament lliure. La fluïdesa és major com més dobles enllaços presenten els lípids.

La membrana presenta permeabilitat selectiva: impedeix l'entrada de substàncies. És impermeable a ions i a la major part de molècules polars, però permeable a molècules apolars.

Proteïnes de la Membrana

Les proteïnes de la membrana es classifiquen en:

• Integrals: Integrades a la bicapa lipídica. La part integrada és hidròfoba i la part que sobresurt és hidròfila. Les que travessen completament la membrana s'anomenen proteïnes transmembrana.
• Extrínseques: Adossades a la bicapa i unides per enllaços covalents a altres proteïnes.

Les proteïnes intervenen en el transport de molècules, actuen com a receptors de senyals de l'exterior, mantenen el potencial de membrana adequat i poden actuar com a enzims que catalitzen reaccions associades a la membrana.

Funcions de la Membrana Plasmàtica

La membrana plasmàtica realitza diverses funcions essencials:

• Separa el medi aquós intern del medi extern.
• Realitza processos d'endocitosi i exocitosi.
• Regula l'entrada i sortida d'ions i molècules.
• Possibilita el reconeixement cel·lular.
• Realitza activitat enzimàtica.
• Capta senyals de l'exterior.

Especialitzacions de la Membrana

Algunes especialitzacions de la membrana inclouen:

• Microvellositats: Augmenten la superfície de contacte.
• Unions intercel·lulars:
  • Unions oclusives (o estretes): Impedeixen el pas de molècules als espais intercel·lulars.
  • Desmosomes: Augmenten la resistència mecànica del teixit.
  • Unions gap (o comunicants): Canals intercel·lulars que permeten el pas d'ions i petites molècules.

Transport a Través de la Membrana Plasmàtica

Transport de Molècules Petites

• Transport Passiu: No necessita energia (ATP), ja que es realitza a favor del gradient de concentració (químic) o electroquímic.
  • Difusió Simple: Com més petita és la molècula o més gran és la diferència de concentració, més ràpida és la difusió. Es pot produir a través de la bicapa lipídica o a través de canals proteics.
  • Difusió Facilitada: Intervenen proteïnes transmembrana, anomenades permeases. La molècula que entra provoca un canvi en la conformació de la proteïna.
• Transport Actiu: Necessita energia (ATP) perquè va en contra del gradient de concentració. Les proteïnes que hi intervenen s'anomenen bombes.

Transport de Macromolècules

• Endocitosi: Incorporació de macromolècules a l'interior de la cèl·lula.
  • Fagocitosi: Incorporació de molècules grans i sòlides. Es formen pseudopodis. Es troba en protozous per ingerir aliments. Es forma una vesícula anomenada fagosoma, que s'haurà de digerir amb un lisosoma, formant un fagolisosoma.
  • Pinocitosi: Captura de líquids o substàncies dissoltes.
  • Endocitosi mediada per receptors: Intervenen receptors de la membrana que s'uneixen a les molècules que han d'entrar. És més ràpida i específica que l'exocitosi.
• Exocitosi: Expulsió de macromolècules a partir de vesícules intracel·lulars que es fusionen amb la membrana plasmàtica i les expulsen a l'exterior.