La Cèl·lula: Unitat Estructural i Funcional dels Éssers Vius

La Cèl·lula: Unitat de la Vida

Primers Estudis i Teoria Cel·lular

Robert Hooke va utilitzar un microscopi simple per estudiar el suro vegetal i va observar una estructura formada per petites cel·les. Posteriorment, Robert Brown va descobrir el nucli en les cèl·lules vegetals.

La Teoria Cel·lular

• Tots els éssers vius estan constituïts per cèl·lules.
• La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida.
• Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.
• La cèl·lula conté la informació per a la seva estructura i funcionament, i la transmet a la descendència.

Avenços en Microscòpia

La millora del microscopi òptic va permetre descobrir orgànuls com els mitocondris, els cloroplasts, l'aparell de Golgi, el reticle endoplasmàtic i els vacúols. El microscopi electrònic, amb fins a un milió d'augments, va permetre observar estructures més petites com el citoesquelet, els ribosomes i els lisosomes.

El Concepte de Cèl·lula

La cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius. Té tres funcions vitals:

• Nutrició: obté matèria i energia, i elimina residus.
• Relació: capta estímuls i actua en conseqüència.
• Reproducció: genera descendència.

Formes Acel·lulars: Virus

Els virus són partícules microscòpiques formades per un àcid nucleic envoltat per una càpsula proteica i, de vegades, una envolta membranosa. No es poden reproduir per si sols, ni duen a terme el metabolisme, necessitant infectar altres cèl·lules.

Forma i Mida de les Cèl·lules

Existeix una gran varietat de formes cel·lulars, relacionades amb la seva funció:

• Cèl·lules musculars: allargades i fusiformes per a la contracció.
• Neurones: irregulars amb prolongacions per transmetre l'impuls nerviós.
• Cèl·lules de l'epiteli intestinal: amb plecs per augmentar l'absorció.
• Adipòcits: arrodonides per acumular greix.
• Cèl·lules lliures: formes globulars, algunes emeten pseudòpodes.
• Cèl·lules en teixits: formes depenents de les tensions amb cèl·lules veïnes.
• Cèl·lules amb paret rígida: formes estables (bacteris, vegetals, osteòcits).

La mida cel·lular és variable, des de bacteris (1-2 μm) fins a ous d'estruç (7 cm) o neurones de cetacis (metres).

Factors Limitadors de la Mida

• Capacitat de captació de nutrients: en augmentar la mida, el volum creix més que la superfície (S/V disminueix), limitant l'entrada de nutrients.
• Capacitat funcional del nucli: el nucli no augmenta proporcionalment al citoplasma, dificultant el control de les reaccions metabòliques.

Longevitat i Estructura Cel·lular

La vida de les cèl·lules és variable (hores, dies, anys...). Els orgànuls es renoven constantment. Les cèl·lules tenen tres elements bàsics: membrana plasmàtica, citoplasma i material genètic. Segons la ubicació del material genètic, es classifiquen en:

• Procariotes: sense nucli.
• Eucariotes: amb nucli.

Cèl·lules Procariotes

Pròpies del regne Monera (bacteris). Són petites (1-10 μm) i presenten paret cel·lular, membrana plasmàtica amb mesosomes, citoplasma amb ribosomes i nucleoide (DNA circular).

Cèl·lules Eucariotes

Pròpies dels regnes Animal, Vegetal, Fongs i Protoctists. Són més grans (10-100 μm) i complexes. Presenten membrana plasmàtica, citoplasma, estructures sense membrana (citoesquelet, centrosoma, ribosomes), sistema endomembranós (reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, lisosomes, vesícules, vacúols), orgànuls productors d'energia (mitocondris i cloroplasts) i nucli (nuclèol i cromatina).

Cèl·lula Animal i Vegetal

Cèl·lula Animal

• Envoltada de matriu extracel·lular.
• Nucli centrat.
• Centrosoma amb centríols.
• Vacúols petits.
• Pot presentar flagels, cilis o pseudòpodes.
• Reserva de glicogen.

Cèl·lula Vegetal

• Paret cel·lular de cel·lulosa.
• Vacúol gran que desplaça el nucli.
• Centrosoma sense centríols.
• Cloroplasts, amiloplasts i glioxisomes.
• Reserva de midó.

Microscòpia Òptica i Electrònica

(Contingut sobre microscòpia, preparació de mostres, etc. similar a l'original, corregit i optimitzat per a SEO, amb encapçalaments h5 i h6.)