Centres d'Atenció a Menors Desemparats: Tipus i Funcionament

Centres d'Atenció a Menors Desemparats

1. Separació del nucli familiar

Centres de protecció de menors: establiment que acull els menors i n'assumeix la tutela o la guarda.

S'arriba a un centre de menors per:

• Necessitat urgent de protegir el menor.
• Casos no urgents derivats pels serveis competents.
• MENA (Menors Estrangers No Acompanyats).

EAIA (Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència): equips formats per diversos professionals que depenen dels ajuntaments o consells comarcals. Intervenen en el moment que reben una notificació o denúncia de possible risc o desemparament.

Els casos arriben als EAIA a través de:

• DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència).
• Serveis Socials (SS).
• Denúncies a la policia.
• Denúncies a través d'un jutge.

Funcions de l'EAIA:

1. Valoració del cas.
2. Elaborar una proposta de solució (mesura protectora, pla de millora, etc.).
3. Fer el seguiment del cas.
4. Assessorar altres professionals o serveis.

2. Tipologia de centres

Principis rectors:

• Individualitat de la intervenció.
• Intervenció integral (educativa, social, sanitària...).
• Relació i col·laboració amb les famílies (si és possible i beneficiós).
• Treball en xarxa amb altres serveis i professionals.

Tipus de Centres Residencials:

• Centres d'urgència: Centre residencial temporal per a menors que necessiten separar-se urgentment de la família. S'ofereix acolliment temporal i s'informa la DGAIA per a la valoració i proposta de mesura.
• Centres d'acolliment: Residencial i d'estada limitada. S'hi realitza l'observació i diagnòstic del menor i la seva família mentre es proposen i s'estableixen les mesures adequades. Funcions:
  • Atenció immediata i cobertura de necessitats bàsiques.
  • Substituir la família temporalment en les seves funcions de cura i educació.
  • Col·laborar en el diagnòstic i l'observació del menor i la seva situació.
• CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa): Estada temporal (més llarga que en centres d'acolliment) per a infants i adolescents desemparats. S'hi realitza una intervenció socioafectiva integral. Característiques habituals:
  • Ubicats en pisos o cases integrades a la comunitat.
  • Capacitat variable (sovint entre 10 i 30 places).
  • Participació en activitats comunitàries (escoles, lleure, festes...).
  • Equips educatius amb torns per cobrir les 24h.
• CREI (Centre Residencial d'Educació Intensiva): Residència per a menors tutelats amb trastorns de conducta que requereixen una intervenció educativa intensiva i especialitzada.

Altres Serveis i Centres:

• Centres oberts: Servei diürn de prevenció i atenció a menors en situació de risc social, fora de l'horari escolar. Objectius:
  • Treballar aspectes de la personalitat i habilitats socials.
  • Fomentar la socialització positiva.
  • Adquirir valors i hàbits.
  • Realitzar activitats de lleure, culturals i esportives.
• Centres d'atenció a la diversitat: Per a menors amb discapacitat intel·lectual o física, generalment fins als 18 anys.
• Àrea de suport a joves tutelats i extutelats: Programes i serveis per donar suport a la transició a la vida adulta dels joves de 16 a 18 anys (tutelats) i de 18 a 21 anys (extutelats).

3. Documents del centre

• PEC (Projecte Educatiu de Centre): Document marc obligatori que defineix els principis pedagògics i línies d'actuació. S'actualitza periòdicament (sovint anualment).
• NOF (Normes d'Organització i Funcionament): Regula l'organització interna, els drets i deures dels menors i del personal.
• Programació anual: Concreta els objectius i activitats del PEC per a cada any.
• Memòria anual: Recull l'avaluació de la programació i els resultats de l'any anterior.

4. Documents del menor

• POI (Protocol d'Observació a l'Ingrés): Registra la informació inicial del menor en arribar al centre: aspecte físic, estat emocional, relacions, comportament, primeres intervencions.
• PEI (Projecte Educatiu Individualitzat): Document clau que defineix els objectius específics i les actuacions a desenvolupar amb cada menor en els diferents àmbits: físic, salut, hàbits (alimentació, higiene), emocional, social, escolar/formatiu, familiar, lleure, etc.
• Fulls de seguiment: Registres diaris o periòdics de l'evolució del menor.
• Informes socioeducatius: Documents tècnics que valoren l'evolució del menor i la seva situació (per a la DGAIA, jutjats, etc.).

5. Acolliment familiar

Acolliment familiar: Figura jurídica de protecció mitjançant la qual una persona o família (família acollidora) es fa càrrec temporalment d'un menor tutelat per l'administració.

Aspectes clau a tenir en compte:

• L'objectiu principal sol ser el retorn del menor amb la seva família biològica, sempre que sigui possible i beneficiós per a ell.
• L'acolliment familiar no trenca el vincle jurídic del menor amb la seva família biològica (no és una adopció).
• S'ha de facilitar la relació i convivència del menor amb la seva família biològica, si així ho determina el pla de treball del cas.

Procés d'acolliment (Passos a seguir per a les famílies acollidores):

1. Informació i assessorament.
2. Presentació de la sol·licitud.
3. Procés de valoració psicosocial.
4. Resolució sobre la idoneïtat (Declaració d'idoneïtat).
5. Proposta d'assignació d'un menor.
6. Període d'acoblament entre el menor i la família acollidora.
7. Formalització de l'acolliment i seguiment professional.

6. Adopció

Adopció: Institució jurídica de protecció a la infància per la qual s'estableix una relació de filiació entre l'adoptant (o adoptants) i l'adoptat, equivalent a la biològica, mitjançant una resolució judicial. Trenca el vincle jurídic amb la família d'origen.

Qui pot ser adoptat?

Generalment, menors que es troben en alguna d'aquestes situacions:

• Menors desemparats els pares dels quals són desconeguts o han mort.
• Menors els pares biològics dels quals han donat el seu consentiment exprés per a l'adopció davant l'autoritat competent.
• Menors els pares dels quals han estat privats de la pàtria potestat per sentència judicial ferma.
• Menors en situació legal d'adoptabilitat determinada per l'entitat pública competent.