Cervantes i els Orígens de la Novel·la Moderna: El Quixot

Cervantes i els Orígens de la Novel·la Moderna

Miguel de Cervantes és un gran escriptor de la literatura universal. Va conrear tots els gèneres literaris: va escriure poesia, obres de teatre, dotze novel·les curtes, una novel·la bizantina, etc. Però, sens dubte, la seva fama l'obté per la seva millor obra: El Quixot (Don Quijote de la Mancha). Aquesta, a partir del segle XVIII, es converteix en el punt de referència del gènere novel·lístic per les seves nombroses innovacions i, per aquestes, és considerada la primera novel·la moderna.

Innovacions Clau d'El Quixot

• Realisme: L'obra crea un univers semblant al real, allunyant-se de la idealització de l'època.
• Evolució psicològica dels personatges: El Quixot i Sancho són dos personatges que van canviant la seva personalitat al llarg de l'obra, i el diàleg és un dels elements que els caracteritzen. Aquest tret contrasta amb l'heroi clàssic.
• Caràcter antiheroic del protagonista: El Quixot és un personatge com qualsevol ésser humà extret de la realitat i no el típic heroi.
• Xoc entre l'individu i la societat: Conflicte d'un individu que desitja fer real el seu somni i que per les circumstàncies socials i familiars li ho impedeixen.
• Aposta per l'humor: Ho aconsegueix mitjançant situacions còmiques o procediments lingüístics.
• Multiplicitat de narradors: Gràcies als diferents narradors, la novel·la adquireix diferents punts de vista i introdueix diverses tècniques narratives.
• Resum de gèneres novel·lístics del segle XVI: Això ho aconsegueix posant-ho en boca dels personatges sense perdre la coherència interna del relat.
• Mescla de realitat i ficció: En la segona part de la novel·la, els personatges dialoguen sobre la crítica i l'èxit de la primera part; l'obra inclou literatura dins de literatura.

La publicació d'El Quixot és un dels principals esdeveniments de la història de la literatura, perquè ens ofereix una il·lusió de realitat, estableix les bases de la novel·la moderna i ha sabut parlar als homes de totes les èpoques, cultures i races. És el llibre més editat i més traduït després de la Bíblia. Al segle XIX, en la novel·la realista, la influència d'El Quixot va ser molt decisiva. Cervantes, al final del llibre, va afirmar que l'escrigué per ridiculitzar els llibres de cavalleries, i d'aquí se'n deriven moltes altres deliberacions com una doble utopia, reflex d'Espanya de l'època.