Cèsar i relats clàssics: Gàl·lia, August i mites

«Mentre aquestes coses són dutes a terme per Cèsar, un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els Trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris; i ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions.»

«Cèsar, en marxar cap a Itàlia, va enviar Servi Galba amb la legió dotzena contra els Nantuats, els Veragres i els Seduns. Galba, un cop lliurats alguns combats favorables, va decidir col·locar dues cohorts al territori dels Nantuats i, amb les cohorts restants de la legió, passar l’hivern en un poble dels Veragres que s’anomena Octodur.»

«Els lloctinents Quint Tituri i Luci Cota, que havien conduït les legions al territori dels Menapis, un cop devastats els camps d’aquests, se’n tornaren cap a Cèsar. Cèsar establí els quarters d’hivern de totes les legions en territori dels Belges. Dues nacions de la Britània hi enviaren ostatges. A partir dels informes de Cèsar, el Senat va decretar una rogativa.»

«Els germànics, havent sentit una cridòria darrere l’esquena, es van llançar fora del campament i, en arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que es precipitaren al riu, moriren vençuts pel cansament i per l’embranzida de l’aigua.»

«Mentrestant, els Ubis, que anteriorment havien lliurat ostatges a Cèsar, li comuniquen que els Sueus concentren totes les tropes en un mateix lloc. En assabentar-se d’això, Cèsar organitza l’aprovisionament de blat, tria un lloc idoni per al campament i ordena als Ubis que retirin dels camps els seus ramats i que es dirigeixin a les places fortes.»

«Un cop dutes a terme aquestes accions, Cèsar considerà que la Gàl·lia havia estat pacificada i, així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar Oceà amb una gran escassetat de blat.»

«Mentre Cèsar era a la Gàl·lia Citerior, li arribaven rumors freqüents sobre una conjuració de tots els belgues. Trasbalsat per aquestes notícies, Cèsar, a l’inici de l’estiu, entregà dues noves legions, que havia allistat allà recentment, al lloctinent Q. Pedi perquè les conduís a la Gàl·lia Ulterior.»

«August va superar tothom en la freqüència, la diversitat i la magnificència dels espectacles. De vegades va oferir caceres; també espectacles atlètics, després de fer construir uns bancs de fusta al Camp de Mart; igualment, va oferir un combat naval després d’excavar el terreny prop del Tíber, en el qual ara hi ha el bosc dels Cèsars. En el circ va presentar aurigues, corredors i matadors de feres.»

«Virgili fou mantuà. A Màntua i en diferents llocs es va dedicar a les lletres; després, en haver perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i, amb el seu enginy, es va procurar el favor d’August, dels líders i de tot el poble. Finalment va sucumbir a la naturalesa [va morir] a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus ossos van ser traslladats a Nàpols —tal com ell mateix va desitjar— i enterrats a la via de Putèols.»

«Laocoonte fou triat a sort per tal de fer un sacrifici a Neptú prop de la platja. Apol·lo va enviar dues serps des de Tènedos a través de les ones del mar, perquè matessin els seus fills. Laocoonte els va dur auxili; les serps el mataren també a ell. Els troians van creure que això havia succeït perquè Laocoonte havia llençat una llança contra el cavall de Troia.»

«En els dos exèrcits hi havia uns germans trigèmins, els Horacis i els Curiacis. Els reis parlen amb els trigèmins, per tal que cadascun lluiti amb l’espasa en favor de la seva pàtria. Signat el pacte, els trigèmins agafen les armes i avancen al mig entre els dos exèrcits. Es dóna el senyal i els grups de tres joves entaulen combat. Quan les armes han retrunyit en la primera escomesa, l’horror sobreprèn els espectadors.»

«A Numa Pompili li va succeir Tul·lus Hostili, a qui li fou ofert espontàniament el regne en consideració al seu valor. Aquest va crear tota l’organització militar i l’art de la guerra. Així doncs, una vegada entrenada la joventut de manera admirable, va desafiar els albans. Els destins d’un i altre poble foren confiats als Horacis i als Curiacis, germans trigèmins. La lluita fou indecisa, gloriosa i admirable.»

«Cèsar, després d’assabentar-se que Pompeu era prop d’Asparàgium, marxà cap allà mateix amb l’exèrcit. Expugnada, de camí, la vila dels Partins, en la qual Pompeu tenia una guarnició, al tercer dia arribà fins a Pompeu; parà el campament a la vora d’ell; l’endemà, un cop desplegades fora totes les tropes, donà a Pompeu la possibilitat de lluitar.»

«Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. En arribar allí, s’adonà que, a l’altra riba del riu, hi havia formades en ordre de batalla nombroses tropes dels enemics.»

«Quan es dirigí cap a Itàlia, Cèsar envià Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als Nantuates, perquè volia obrir una via a través dels Alps. Galba, un cop preses les fortaleses, decidí establir dues cohorts entre els Nantuates, i ell mateix passar l’hivern amb les cohorts restants en un poblet que s’anomenava Octodurus.»

«Dutes a terme aquestes obres, mentre Ròmul presidia l’assemblea en una esplanada, de sobte una tempesta amb gran brogit va cobrir el rei amb un núvol espès i va privar l’assemblea de la seva visió; i després Ròmul ja no va ser a la terra. El jovent romà, quan va veure buit el setial reial, va mantenir el silenci.»