Cézanne: Anàlisi de 'Els jugadors de cartes'

Ús del color i la forma en Cézanne

Cézanne utilitza el color per a construir la forma; pinta al mateix temps que dibuixa. Com més harmoniós és el color, més complexa és la forma. L'aplicació del color ve donada per pinzellades breus, quasi quadrades i superposades unes a les altres. La mescla de color la feia a la paleta fins a trobar tons determinats; utilitzava diferents tons d'un mateix color per anar modulant els objectes i donar-los forma.

La geometria en l'obra de Cézanne

Cézanne considera que qualsevol forma en l'espai és un cos sòlid que té un esquelet, una estructura interna que és o una piràmide, o un cilindre, o un con, o una esfera. Aquestes formes geomètriques, per a ell, sintetitzen tota forma de l'univers. En l'obra, els braços, els cossos, tot es redueix a formes geomètriques. Un cop aconseguida l'essència de l'objecte, l'artista el reverteix de color i li dóna solidesa i cos. En general, fa servir colors càlids.

'Els jugadors de cartes': Contrast i confrontació

Cézanne dóna molta importància als contrastos de color, que expressen la confrontació entre personatges. El jugador de la dreta porta una jaqueta de to groc i pantalons violetes, mentre que el de l'esquerra porta una jaqueta de to violeta i pantalons grocs. Aquests colors es neutralitzen i mostren la confrontació entre els jugadors. Els tons de l'ampolla contrasten amb els tons de les cartes. L'home de l'esquerra i la carta en l'ombra del jugador dret ressalten damunt dels dits rosats.

Composició i ritme

La composició està plenament calculada i és aparentment simètrica. Una línia divisòria, l'eix central del llenç, que passa pel mig de l'ampolla, parteix el quadre en dues meitats. Aquestes dues meitats són desiguals, a causa del fals eix de simetria. La part ocupada pel jugador de l'esquerra és més espaiosa i tot el seu cos està dins de la composició. Aquestes meitats accentuen el cara a cara (confrontació) entre els jugadors. La tensió compositiva recau en el centre (les mans dels jugadors, les cartes, l'ampolla). Al centre convergeixen les mirades dels dos. Hi ha un equilibri entre les línies corbades de les figures i les figures rectilínies del fons.

A primer cop d'ull, el quadre transmet un ritme d'immobilitat, donat per la geometria dels cossos, potser perquè es troben asseguts. Però, si analitzem el color i la composició, el ritme del quadre mostra la forta concentració dels dos personatges i la forta tensió pròpia d'una partida de cartes.

El temps en 'Els jugadors de cartes'

És el retrat d'una situació anecdòtica i quotidiana, una escena típica de la classe treballadora en moments de lleure. Més profundament, s'interpreta com una representació de la lluita generacional entre Cézanne i el seu pare, que no volia que el seu fill es dediqués a les belles arts.