Ciceró: L'orador de la República Romana

Època Ciceroniana

Context polític

A Roma governava la República. La cambra més important era el Senat, formada per 600 membres escollits "democràticament" (només votaven homes majors de 18 anys amb dret a ciutadania). La classe dominant eren els patricis (pares de la pàtria) i una burgesia amb rang de cavallers. El Senat també escollia dos cònsols que governaven durant un any (mesura anticorrupció i contra el poder unipersonal).

Els càrrecs polítics eren votats, i l'art més important era l'oratòria, perquè l'home que explicava i venia millor les seves idees era l'escollit. En aquesta situació neix el més gran orador, Marc Tuli Ciceró: patriota, advocat i que, gràcies als seus èxits com a advocat, va fer carrera política defensant la República.

Ascens polític de Ciceró

Ciceró va ser el primer homo novus (home no noble) que va seguir tot el cursus honorum (carrera política): primer va ser qüestor a Sicília, després edil, pretor i cònsol el 63 aC. Mentre era qüestor va descobrir que el governador Verres era corrupte i el va portar al tribunal, on va pronunciar les set Verrines (set discursos acusatoris que van tenir dos efectes: 1- condemnar Verres, 2- catapultar Ciceró a la fama).

El 63 aC, un grup de nobles encapçalats per Catilina van muntar una conspiració per treure Ciceró del poder. Ciceró ho va descobrir i la va sufocar sagnantment (seria censurat i s'obriria una crisi de govern). Quan va descobrir les intencions de Catilina, el va portar davant dels tribunals pronunciant les quatre Catilinàries (quatre discursos acusatoris que comencen amb "Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?" – Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?).

Crisi de la República i primers triumvirats

Amb la situació, el Senat va dissoldre el consolat i va nomenar el primer triumvirat: tres homes que governarien a Roma: Cras, Cèsar i Pompeu. El Senat va confiscar els béns de Ciceró i ell va marxar, però al cap d'un temps el van tornar a cridar. Entre els triumvirs van començar les friccions: Cras va marxar a Orient i entre Pompeu i Cèsar va esclatar la guerra. Ciceró va fer costat a Pompeu, però va perdre la guerra. Cèsar, amb la seva generositat, va perdonar Ciceró perquè creia que no s'havia de matar ningú, sinó que havien de morir veient l'èxit del rival. Poc després, Cèsar va ser assassinat per Brut, el seu fill adoptiu, amb 23 punyalades.

Segon triumvirat i mort de Ciceró

El Senat va nomenar un nou triumvirat format per Lèpid, Octavi i Marc Antoni. Lèpid va anar cap a Orient i va esclatar la rivalitat entre Octavi i Marc Antoni. Marc Antoni va viatjar a Egipte perquè era l'amant de Cleòpatra. Ciceró va veure en Marc Antoni intencions poc clares respecte a la República i va pronunciar les catorze Filípiques (catorze discursos acusatoris contra Marc Antoni). Marc Antoni no va ser generós i va enviar un grup de sicaris a tallar-li el cap i la mà dreta. Ciceró s'equivocava perquè va esclatar la guerra entre Octavi i Marc Antoni, i va guanyar Octavi, qui va suprimir la República i es va declarar el primer emperador de Roma amb el nom d'Octavi August.