Ciceró: Oratòria, Filosofia i Epístoles
Clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,62 KB
Tractats de Retòrica de Ciceró
Ciceró, figura clau en la literatura i la política romanes, va escriure De Oratore, una obra en tres llibres on Marc Antoni i Licini Cras, destacats oradors del segle II-I aC, juntament amb dos joves, exposen les qualitats d'un bon orador. L'obra detalla les parts d'un discurs:
- Proemi o introducció: Es presenta el tema i es busca la simpatia del públic.
- Exposició o narració: Es relaten els fets que motiven el discurs.
- Argumentació: S'aporten arguments per justificar la intervenció o atacar la del contrari.
- Conclusió o peroració: Es fa un resum i es busca l'aprovació dels jutges i l'auditori.
També s'exposen els cinc passos per a elaborar un discurs segons l'art de l'oratòria:
- Inventio: Buscar temes i arguments adequats.
- Dispositio: Ordenar correctament els temes i arguments.
- Elocutio: Triar les paraules i frases adequades per a un discurs convincent.
- Memoria: Memoritzar els temes, arguments, etc., ja que el discurs no s'ha de llegir.
- Actio: Posar en escena el discurs, considerant els gestos i la dicció.
Ciceró també va escriure Brutus, un diàleg entre Ciceró, Brutus i Àtic, on es reconstrueix la història de l'eloqüència romana.
Tractats Politicofilosòfics
En els seus tractats de temàtica política, com La República (sis llibres), Ciceró discuteix la millor forma de govern, defensant la República com a ideal.
Va escriure tractats de contingut filosòfic i moral. Tot i no ser un pensador original, Ciceró va difondre les idees dels filòsofs grecs a Roma, creant gran part de la terminologia filosòfica llatina. Destaquen:
- Dels deures (De Officiis): Un tractat sobre el concepte de bé moral, dedicat al seu fill Marc.
- De la vellesa (De Senectute): Tracta el concepte ampli d'amistat a partir d'una conversa entre intel·lectuals.
Epístoles
La correspondència de Ciceró és àmplia i valuosa. Les seves epístoles revelen la seva personalitat i activitat familiar i social. Es conserva correspondència amb els seus amics Àtic i Marc Juni Brutus, i amb familiars, com la seva dona Terència i el seu germà Quint.
Ciceró també va escriure poesia, encara que amb menys èxit, i en els seus últims anys es va dedicar a traduir poetes grecs. Més enllà de la seva faceta política, Ciceró va ser un gran escriptor.