Ciceró i Ovidi: Mestres de la Retòrica i la Poesia Llatina

L'Oratòria i Ciceró: Mestre de la Retòrica Romana

L'oratòria és l'art de parlar bé i de convèncer, fonamental a la Roma republicana per influir en política i justícia. Aristòtil va establir les bases d'aquest art a Grècia, i a Roma, el seu màxim exponent va ser Marc Tul·li Ciceró, actiu durant el període republicà.

Marc Tul·li Ciceró (106-43 aC), nascut a Arpino, es va formar a Roma i Grècia i va tenir una brillant carrera política, arribant a cònsol el 63 aC. Va ser clau en la derrota de la conjuració de Catilina, però això li va costar l'exili. Després de la mort de Cèsar, va atacar Marc Antoni en els seus discursos les Filípiques, cosa que li va valer la mort.

Obres de Ciceró

Discursos de Ciceró

Els discursos de Ciceró es divideixen en jurídics i polítics.

• Jurídics: Defensa del poeta Àrquies (sobre la seva ciutadania), Defensa de Miló (justificant un homicidi en defensa pròpia), Verrines (acusació contra Verres per corrupció).

• Polítics:

• Catilinàries: Quatre discursos contra la conspiració de Catilina.

• Filípiques: Atac a Marc Antoni, inspirades en les Filípiques de Demòstenes contra Filip de Macedònia.

Molts discursos van ser reescrits per fer-los més literaris.

Tractats de Retòrica de Ciceró

A De l'orador, Ciceró exposa els cinc passos fonamentals per elaborar un discurs:

1. Inventio: Recerca d'arguments.

2. Dispositio: Ordenació lògica de temes i arguments.

3. Elocutio: Elecció del llenguatge adequat per a un discurs convincent.

4. Memoria: Memorització per evitar llegir-lo.

5. Actio: Execució oral amb gestos i entonació.

També detalla l'estructura d'un bon discurs:

• Proemi (introducció i captació del públic).

• Exposició (presentació dels fets).

• Argumentació (defensa de la tesi).

• Conclusió (resum i impacte final).

Altres obres retòriques inclouen Brutus, un diàleg sobre l'eloqüència romana.

Tractats Politicofilosòfics de Ciceró

• La República: Defensa aquest sistema polític com el millor model de govern.

• Les Lleis: Aplicació pràctica de les idees de La República.

• Tractats filosòfics com Dels deures (ètica), De la vellesa (sobre l'envelliment) i De l'amistat (reflexió sobre les relacions humanes, on tracta el concepte ampli d'amistat).

Epístoles de Ciceró

Les seves cartes, dirigides a amics i familiars, permeten conèixer millor la seva personalitat i el context polític de l'època. Es conserva correspondència amb amics com Àtic i M. Juni Brutus, i amb la seva família: Terència (dona) i Quint (germà).

Obres de Joventut d'Ovidi

Aquesta etapa correspon a l'últim quart del segle I aC. Les obres estan escrites principalment en dístics elegíacs i giren entorn del tema amorós, sovint amb un to irònic i provocador.

1. Amors (Amores)

Recull de poemes elegíacs que descriuen les situacions típiques d'una relació amorosa: gelosia, infidelitat, reconciliació... Estan dedicats a Corinna, nom fictici d'una possible amant.

2. Heroides (Heroides)

Són cartes fictícies escrites per heroïnes mítiques als seus amants absents (Penèlope a Ulisses, Dido a Enees, etc.). Ovidi mostra un gran coneixement de l'ànima femenina i retrata tots els sentiments amorosos possibles d'una dona.

3. L'Art d'Estimar (Ars Amandi)

Poema didàctic en tres llibres:

• Llibres 1 i 2: adreçats a homes, amb consells per seduir dones i mantenir la relació.

• Llibre 3: adreçat a dones, amb recomanacions sobre aparença, comportament i com evitar la gelosia. Va tenir molt èxit, però va ser mal vista per la classe dirigent perquè contradeia la moral d'*August*. És una de les causes del desterrament del poeta.

4. Remeis contra l'Amor (Remedia Amoris)

Poema complementari a l'*Ars Amandi*, que dona consells per superar el desamor i oblidar la passió amorosa.

5. Receptes de Bellesa (Medicamina Faciei Feminae)

Petit poema amb receptes de cosmètica per a dones. Només es conserven uns 100 versos.

Obres de Maduresa d'Ovidi

Aquesta etapa comprèn des de l'any 1 aC fins al 8 dC i és considerada la més creativa i madura de la seva producció. L'exili la va interrompre sobtadament. En aquest període, Ovidi s'allunya del to lleuger i amorós de la joventut i escriu obres més ambicioses i profundes, tot i mantenir l'estil característic de detall, erotisme i sensibilitat.

Metamorfosis (Metamorphoseon)

• Gran obra mitològica en 15 llibres escrits en hexàmetres dactílics.

• Reuneix unes 250 històries mitològiques de transformació, des de la creació del món fins a la divinització de Juli Cèsar.

• Inclou mites famosos com: Apol·lo i Dafne, Eco i Narcís, Atena i Aracne, etc.

• Encadena els relats com si fossin una narració única, amb un estil ric en passió, erotisme i sensibilitat.

• Les figures femenines sovint apareixen com a víctimes de la violència divina o masculina.

• Té una estructura i versificació pròpia de l'èpica, però sense un heroi central ni unitat narrativa; s'anomena poema epico-didàctic.

• Ha estat una gran font d'inspiració artística al llarg de la història (literatura, pintura, música, escultura...).

Fastos (Fasti)

• Poema inacabat, escrit en dístics elegíacs.

• Explica l'origen dels mesos i les festes religioses del calendari romà.

• També tracta temes astronòmics i agrícoles relacionats amb les estacions.

• Només es conserven els llibres de gener a juny, ja que l'exili li va impedir continuar.

• Té un to més històric, religiós i cultural, mostrant l'interès d'Ovidi per la tradició i el temps.